Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", datada al segle XVIII, hi apareix "Can Caci". Dins la mateixa centúria, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix en "Vinya Cassi fora". Dins d'aquest document, la referència apareix a continuació de diverses mencions a membres de la família Nogueres, amb la que probablement estava relacionada si tenim en compte el segon topònim amb el que és coneguda la masia. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom "Casi". Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Cassi" dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia fou adquirida per una família nombrosa de Mataró com a habitatge d'estiueig. En aquest moment, l'edifici fou engrandit. Segons les fonts orals, a la masia hi havia dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. L'any 1999, present en un plafó de la façana principal, fa referència a una de les darreres reformes que es van fer a l'edifici.
