Can Cassi
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab present a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, que estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets i tenen els ampits de ceràmica. De la façana principal, orientada a migdia, destaca el portal situat a l'extrem de ponent, que està protegit per un porxo adossat i sostingut per dos pilars. El porxo es cobreix amb una teulada d'un sol vessant amb embigat de fusta, i el mateix ràfec de teula àrab que a la resta de paraments. Al bell mig d'aquesta coberta s'obre una terrassa al nivell del pis, protegida amb barana de ferro. A l'extrem de llevant de la façana, a l'alçada del pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb una imatge religiosa, i al centre del parament, un altre plafó de les mateixes característiques amb la inscripció "CAN NOGUERES NOU" i l'any 1999. De la façana de ponent destaca un altre plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. En aquest volum també destaca el mateix tipus de ràfec que a la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.
Davant de la façana principal hi ha quatre destacables plataners que foren plantats pels voltants de l'any 1925. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Nogueres Nou.
Història
Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", datada al segle XVIII, hi apareix "Can Caci". Dins la mateixa centúria, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix en "Vinya Cassi fora". Dins d'aquest document, la referència apareix a continuació de diverses mencions a membres de la família Nogueres, amb la que probablement estava relacionada si tenim en compte el segon topònim amb el que és coneguda la masia. Posteriorment, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom "Casi". Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Cassi" dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia fou adquirida per una família nombrosa de Mataró com a habitatge d'estiueig. En aquest moment, l'edifici fou engrandit. Segons les fonts orals, a la masia hi havia dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. L'any 1999, present en un plafó de la façana principal, fa referència a una de les darreres reformes que es van fer a l'edifici.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.31/111. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
