Can Miquel Dosrius

Maresme
Veïnat de Rimbles, 8 - Zona de Canyamars
Al nord de la vall de Can Rimbles, a la vessant de migdia de la serra d'en Gel
237m

Coordenades:

41.59443
2.44484
453732
4604897
08075-119
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 002409200DG50E
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. El parament principal presenta, majoritàriament, obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca, a l'extrem de llevant, el portal d'accés principal. És rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant adossat a la façana. També destaca la galeria de les golfes, que està formada per cinc obertures d'arc de mig punt amb les impostes en relleu i delimitades amb petites baranes de gelosia. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.

Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Calamites, can Clavell.

La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Miquel". Tot i això, no sabem del cert si es refereix al mateix edifici. Posteriorment, no serà fins al segle XIX que la masia torni a constar en la documentació escrita consultada. Aquesta referència la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia un personatge anomenat "Miquel Roig" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers. La construcció està bastida amb pedra i terra i, antigament, constava de tres parts: una destinada als amos, l'altra pels masovers i la darrera pels animals (les quadres). Entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou reformat. Es va refer tota la segona planta, es va ampliar tota la casa i es van aixecar les golfes, construït la galeria d'arcs de mig punt. En l'actualitat, l'edifici està llogat.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.50/130. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.