Font de la Moreneta
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura aïllada bastida en un talús del terreny, sota del camí ral que comunica Canyamars amb Mataró per la creu de Planells. Està formada per un mur encastat al talús, que es troba delimitat per dos murets laterals rematats amb maons plans a mode de bancs correguts. Al costat del mur principal hi ha un altre banc corregut amb respatller. Aquestes estructures estan bastides en pedra i tenen un revestiments arrebossat. L'aigua de la font brolla a través d'un broc metàl·lic de factura recent i cau dins d'una pica rectangular de pedra, situada damunt d'un paviment de gres amb un registre de desaigüe. Damunt del broc hi ha una fornícula d'arc rebaixat que integra un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb la imatge de la Moreneta. Al seu costat hi ha un plafó metàl·lic amb la Senyera i la següent inscripció: "FONT DE LA MORENETA / RESTAURADA / A.E. LA SOCA / PIONERS-ROVERS 92-93". A pocs metres al sud, darrera de la font, hi ha un dipòsit de planta rectangular.
L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any.
Història
L'any 1949, donada la disminució d'aigua de l'aqüífer i de la mina que abastien a la masia de Can Bruguera dels Planells, situada uns 400m per sobre de la font, es van dur a terme unes prospeccions per buscar aigua emprant explosius. Dos anys més tard, l'any 1951, es va localitzar un aflorament d'aigua al lloc conegut com les Albes. La font va ser construïda en aquest indret l'any 1956 per iniciativa de Pere Puig, amb la col·laboració de l'Agrupació Coral la Walkyria, promotors de l'Aplec de can Bruguera. Posteriorment, entre els anys 1992 i 1993, la font fou restaurada per l'Agrupació Excursionista La Soca. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat ha estat objecte de diverses bretolades al llarg del temps.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.30/191. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 15, 17. PUIG I GIRALT, Enric (2008). "El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps". Duos Rios, núm. 2, p. 51.
