Rescloses de ca l'Arenes
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de 8 rescloses situades dins del cabal del Sot del Fangar, entre les cotes 471 i 524, en un tram de 694 metres de longitud. Estan formades per un mur transversal al torrent, amb la part superior plana. Estan bastides en pedra de diverses mides sense lligar (la mida de les peces és més grossa quan més avall està la resclosa). Aprofiten afloraments naturals de roca per als fonaments laterals dels murs. La distància entre aquestes estructures és decreixent a mida que baixa el torrent. En l'actualitat, majoritàriament estan reblertes de terra. Les dues primeres i la vuitena tenen més capacitat d'acumulació d'aigua i les dues inferiors presenten un sobreeixidor, pel qual vessava l'aigua sobrera quan l'embassament era ple. La resclosa més propera a ca l'Arenes presenta una planta semicircular o convexa en el sentit del flux de l'aigua. Té una alçada de 4 metres i un gruix d'1,5 metres. Entre aquesta resclosa i la masia de ca l'Arenes hi ha un canal excavat al sól de 0,70 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària, força degradat.
Altres denominacions relacionades amb l'estructura: rescloses del sot del Fangar. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
El Sot del Fangar s'origina en un torrent que solca la serra del Corredor a l'entorn de les Roques del Pare Jaume, en sentit nord-est sud-oest. Està caracteritzat per una vegetació de verneda amb avellaners i flora eurosiberiana. El darrer tram, d'uns 694 metres, ha estat força alterat per la mà de l'home (plantació d'espècies botàniques, explotació d'afloraments granítics i regulació hídrica del torrent). La gent de la zona no recorda quin ús tenien aquestes rescloses, al marge que a principis del segle XX hi anaven a beure les vaques i que la segona resclosa fou reblerta i reconvertida en un hort d'estiu. És probable que servissin per aprofitar l'aigua de les torrentades, emmagatzemar-la en una bassa (situada prop de ca l'Arenes mitjançant un canal) i utilitzar-la per regar les feixes de conreu o pel bestiar.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.23/184. RIERA, Joan Manuel (2012). "L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar". L'Aulet, núm. 12, p. 34-39.
