Carrer de Corró Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Corró, 08400-GRANOLLERS
A la sortida Nord de l'antic nucli de Granollers

Coordenades:

41.61075
2.2882
440692
4606804
08096-199
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Renaixement
Contemporani
Modernisme
Popular
XVII, XIX
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Vial urbà que segueix el traçat de l'antic camí Ral una vegada aquest ha sortit de la plaça Gran provinent del carrer de Barcelona. El primer tram de sortida del nucli antic central es coneix com carrer de Santa Elisabet, i seguint en direcció Nord segueix paral·lel al riu fins arribar a la riera que porta el mateix nom. Al seu traçat, en destaquen els següents edificis: SENARS: 1-3 (can Medalla, ca n'Estaper, can Jepic, ca la Paula de les Mitges1565), 7 (modernista, ca l'Herredor, era ferrer), 13 - 15 (finestra de pedra i balcó, cal Cabré, can Cuquet), 15 17 (modernista), 19 (can Burres), 21 (finestra de pedra, porta i escut), 23-25 (finestra i escut, 1565, refeta 1941), 31 (finestra de pedra), 33 (balcó), 43 (tipologia tradicional urbana),, 45 (Biblioteca Francesc Tarafa), 63 (1794, porta de pedra i quatre finestres i respirall), 67 (casa de Nicolau Solà, can Canudes), 69-71 (Arisu, 1566. 3 portes i 3 finestres són de pedra, cal Pinyoner) 73 (edifici de tipologia tradicional popular) , 77 (edifici de tipologia tradicional urbana) 81 (tipologia tradicional popular), 83 (reixa), 89 (edifici de tipologia tradicional popular, cal Teixidor, exercien aquest ofici en aquesta casa a principis del segle XIX. A l'entrada de la casa hi ha un teler de fer llençols i draps) 91 (edifici de tipologia tradicional urbana, can Balb. Aquí vivien el Daví que tenien premsa de vi i oli a l'entrada de casa (GARCÍA-PEY, 1990)) 97, 101, 103, 107 (portalada de pedra i finestra), 115 ((edifici de tipologia tradicional, ca l'Hortalà, Josep Prat),119, 121, 123, (edifici de tipologia tradicional popular) 131 (edifici de tipologia tradicional popular, ca la Gravadeta, Francesca Mauri Ribalaigua) 133 (edifici de tipologia tradicional urbana), 139 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa), 143 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més dos pisos) 145, 157 (taller, 1940), 201, 205-207-209, 211, 217, 219, 221 (1924), 235, 241, 243, 245, 249, 251 253, 263, 267-269-271-273, 275 (inscripció que diu "Aquí va nàixer el 13 de gener de 1827 Marianna Mogas Fontcoberta, fundadora. A la reixa hi ha dues dates 1893 i 1998), 285, 315, 319 (casal d'Espina, rellotge de sol, placa de ceràmica amb la indicació "caserio de Espina"), 321 (casa Joan Sampera) / PARELLS: 2 (convent de Sant Francesc), 32 (modernista, can Guineu), 36 (fassina), 50-52 (portal de pedra, can Revento), 52 (finestra de pedra), 62-64 (portalada de pedra i finestra, casa de Joan i Jaume Parera, 1565), 66 (edifici de tipologia tradicional) 78 (edifici de tipologia tradicional urbana) 80-82 (edifici de tipologia tradicional urbana) , 86 (edifici de tipologia tradicional, can Guerra) 94 (cal Pellaire, Ramon Pagès era pellaire), 108 (modernista), 110 (modernista), 112 (edifici de tipologia tradicional) 114 (capella dels Sants Metges), 124 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa) 132 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 138 (edifici de tipologia tradicional de planta baixa més pis), 144-146-148, 150, 154 (finals segle XIX), 194 (església), 198 (1911, D.G.), 202, 204, 208-210 (numeració antiga), 218, 232, 248, 252-254-256 (cal Sabato)-258-260-262-264-266, 276, 292-296 (rellotge de sol i coberts), 300, 302-304-306-308, 314, 318, 322.

Parteix del Portal de Corró, on es trobava la capella de Sant Antoni, després de Santa Elisabet, que es suposa va ser construïda el 1630, i que va desaparèixer l'any 1861 (HOMS, 1995). Es forma al segle XVI amb l'inici de l'edificació de diverses cases, per on passava el Camí Reial (BAULIES, 1965). Aquí es situava un dels portals d'accés a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic d'accés tal i com es va considerar quan en plena crisis del segle XVI, i en concret l'any 1652, el "batlle de Morbo", per tal d'evitar el contagi de la pesta, mana tancar els portals de la ciutat, restant tan sols tres oberts, aquest de Corró i els de Barcelona i Caldes (DANTÍ, 1986). El geògraf Pau Vila diu d'aquest carrer: "Quan la carretera de Vic travessà definitivament la vila, trobà ja el pas amplament obert; puix que Granollers, ple de fe en els seus destins, havia aterrat les muralles i s'havia urbanitzat de manera apropiada per acollir-la, sense esperar que una resolució favorable fos presa. La nova via, avui centre de l'urbanisme granollerí, via sacra de la novella ciutat, ha portat l'ensopiment al vell carrer de Barcelona, per on entrava el camí ral i la tranquil·litat al de Corró, per on sortia" (VILA, 1930). Aquest carrer marca l'eix d'un barri tradicionalment agrícola (GARRELL, 1960). Amador Garrell fa un detallat record d'aquest carrer pel començament del segle XX, i diu així: "(..) D'entre les petites edificacions, moltes d'elles dels segle XV, destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané. En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser "descobert" pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Raspall. Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels. Més amunt, la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936; i encara més enllà, la fàbrica de la Font -de la Font de l'Escot" (GARRELL, 1960). El mateix Garrell afegeix referint-se a aquest carrer i el de Barcelona: "els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable" (GARRELL, 1960). **Son diverses les inscripcions que es troben de Can Cadena al carrer de Corró, però també referències de dos germans, Miquel i Pau, coneguts per Cadena. Pot ser motiu o bé cognom que a la llarga donà el nom de casa (GARCIA-PEY, 1990). Per aquest carrer corria la mina d'en Sans. Nascuda la captació en tocar la Riera del Congost, part de dalt del Pont de Ferro del ferrocarril del Nord, però dintre el municipi de les Franqueses, anava a parar-ne l'antic Camí Ral i al carrer de Corró, i sempre per mina subterrània, penetrava i penetra a l'interior de la Vila per a servir aigua potable als qui havien adquirit en propietat alguna ploma d'aigua (LLOBET, 1986).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès. DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. LLOBET I REVERTER, Salvador (1986) La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers. P.15-19. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers. VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.