Can Medalla Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Corró, 1-3, 08400-GRANOLLERS
Al costat del Camí Ral de Vic.

Coordenades:

41.60926
2.28774
440653
4606639
08096-48
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Renaixement
XVI
1565
Bo
L'edifici ha estat força reformat però encara conserva part del seu caràcter patrimonial.
Legal
PEPHA nou, Núm. R-032
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15325DG4006E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Casa entre mitgeres en cantonada, en la que destaquen la portalada i la finestra que devien formar l'eix principal d'aquest antic edifici situat a la sortida de la vila medieval en direcció Nord. L'accés a l'habitatge es fa per mig d'un portal forà rodó dovellat, sobre del qual hi ha una finestra d'estil renaixentista, amb emmarcat de carreus treballats i rematada amb frontó doble que presenta al centre de la part inferior un escut amb un ocell. Els brancals estan formats per sengles pilastres d'estil jònic.

Protegida la portalada i la finestra al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-032

Els Medalla tenien carnisseria i van construir un grup de cases a la carretera de Caldes al barri de l'estació del Nord (informació oral Sr. Eustaqui Casals). S'havia dit ca n'Estaper perquè hi vivia un que tenia aquest ofici. També s'havia dit can Jepic i ca la Paula de les Mitges, que tenia botiga de gènere divers, però sobre tot hi venia mitges. La canalla per fer-la enrabiar la cridaven: "La Paula de les mitges, que les compres a can Sitges" i la festa s'acabava tirant-los una galleda d'aigua (GARCIA-PEY, 1990). La data de construcció s'observa a la façana. El carrer de Corró, parteix del portal del mateix nom. on es trobava la capella de Sant Antoni, després de Santa Elisabet, que es suposa va ser construïda el 1630, i que va desaparèixer l'any 1861 (HOMS, 1995). Es forma al segle XVI amb l'inici de l'edificació de diverses cases, per on passava el Camí Reial (BAULIES, 1965). Aquí es situava un dels portals a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic d'accés tal i com es va considerar quan en plena crisis del segle XVI, i en concret l'any 1652, el "batlle de Morbo", per tal d'evitar el contagi de la pesta, mana tancar els portals de la ciutat, restant tan sols tres oberts, aquest de Corró i els de Barcelona i Caldes (DANTÍ, 1986). El geògraf Pau Vila diu d'aquest carrer: "Quan la carretera de Vic travessà definitivament la vila, trobà ja el pas amplament obert; puix que Granollers, ple de fe en els seus destins, havia aterrat les muralles i s'havia urbanitzat de manera apropiada per acollir-la, sense esperar que una resolució favorable fos presa. La nova via, avui centre de l'urbanisme granollerí, via sacra de la novella ciutat, ha portat l'ensopiment al vell carrer de Barcelona, per on entrava el camí ral i la tranquil·litat al de Corró, per on sortia" (VILA, 1930).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.