Barri del Lledoner Granollers

Vallès Oriental
Barri del Lledoner, 08400-GRANOLLERS
A l'extrem nord de Granollers, seguint la carretera de Vic, afrontant amb el terme de les Franqueses

Coordenades:

41.6164
2.29075
440910
4607430
08096-201
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15371DG4017G
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Conjunt urbà que es troba a l'extrem nord de la ciutat, seguint la carretera de Vic, afrontant amb el terme de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. La seva configuració urbanística es senzilla, ja que les seves edificacions han crescut als costats del Camí Reial que el travessa de Sud a Nord. El barri ha seguit les línies de creixença de Granollers, paral·lelament a la carretera amb cases unifamiliars de planta baixa i pis, amb algun edifici de més volum, com les torres de cal Monic i la de can Sampera, davant la plaça dita del Lledoner, actualment urbanitzada sota el nom de Jaume I. Els edificis que tenen un certa vàlua patrimonial són els que segueixen, marcats seguint els diferents carrers del barri: carrer APEL·LES MESTRES: 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932) / carrer CAMÍ ROMÀ: 21-23 / carrer LOPE DE VEGA: 4-6-8-10-12 / carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5 que resta absolutament aïllada, raó aquesta que unida al fet de tractar-se d'una tipologia que per sé no es considera susceptible de restar inclosa a l'inventari. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial. / Carrer PIZARRO: SENARS: 3, 13 (Balustrada), PARELLS: 24-26-28 / Carer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES: SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27-29-31-33 i 35 (cal Cabrit)-37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines, es va fer la casa tot eren camps), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915) - 95, 97-99-101-103, 109-111-113, 115, 125-145 (colònia de can Mònic) / PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943) / Carrer RIPOLLÈS, 17 / passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de la FECSA 22-24

Del 1880 al 1936, l'avanç urbà es produeix al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la muntanya i a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. Aquesta configuració donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner, fins el 1922 terreny de les Franqueses, que era la perllongació de la part alta del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). Aquest barri va ésser segregat de les Franqueses per Llei de 5 d'agost de 1922 i incorporat al municipi de Granollers. El primitiu petit nucli de la barriada era al Camí Reial, perllongació del carrer de Corró granollerí, on existia un acreditat hostal, parada i fonda dels carreters vigatans. Amb la nova carretera succeí igual que a Granollers, és a dir, que la població s'establia a les voreres de la nova via i ben aviat les edificacions del Lledoner s'unien amb les darreres de Granollers, formant un nucli satèl·lit, que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari, motius en els quals va fonamentar-se l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses, problemes que foren resolts amb l'agregació, especialment els sanitaris, ja que el Lledoner era un focus d'infeccions tifoides (BAULIES, 1965). Eclesiàsticament la barriada pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. El Lledoner, malgrat la seva total unió amb el casc urbà de la ciutat, conserva el seu propi tarannà (BAULIES, 1965).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.