Barri del Lledoner
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barri popular sorgit a finals del segle XIX entorn de la carretera de Vic i de l’antic camí ral, al sector nord de l’eixample de Granollers. Pel nord afronta amb el terme municipal de les Franqueses, del qual havia format part i actualment el separa la riera de Corró. Té una configuració urbanística senzilla, ja que les edificacions van anar creixent als costats de l’antic camí Reial (actual carrer del Corró), de sud a nord, i després al voltant de la carretera. Esparses entre les edificacions de construcció més recent, es conserva un bon grapat de cases més antigues. Solen ser cases unifamiliars de tipus popular, de planta baixa més un pis. També destaquen algunes construccions més singulars, com ara can Sampere (una impressionant mansió burgesa d’estil modernista) o el conjunt de can Monic (una petita colònia obrera de començaments de segle XX). Els edificis que remarquem perquè tenen un certa vàlua patrimonial són els següents:
Carrer APEL·LES MESTRES: números 1, 3, 9, 11, 13, 15 (1932).
Carrer CAMÍ ROMÀ: números 21, 23.
Carrer LOPE DE VEGA: números 4, 6, 8, 10, 12.
Carrer MANRESA: Resten dues cases d'interès: la façana lateral de Can Raïc (número 13), inclosa al carrer de Corró, pel qual te l'entrada principal, i la número 5, que resta absolutament aïllada. A l'extrem del carrer hi ha les restes d'una nau industrial.
Carrer PIZARRO. Números SENARS: 3, 13 (Balustrada). Números PARELLS: 24-26-28.
Carrer PRIMER MARQUÈS DE LES FRANQUESES. Números SENARS: 9-11, 13 (cal Peó), 15, 17 (cal Vint-i-nou, Joan Pagès), 19, 23, 27, 29, 31, 33 i 35 (cal Cabrit), 37 (trencadís, can Cinta), 41, 43, 45 (can Lliga, Miquel Torrebadell Oliveras, el Lligasardines), 71, 75, 77, 79, 81-63, 87 (edifici industrial, can Picarol), 89, 91 (1914), 93 (1915), 95, 97, 99, 101, 103, 109, 111, 113, 115, 125, 145 (colònia de can Mònic). Números PARELLS: 2, 4, 6, 14 (cal Negre, mecànic), 18-20, 22, 50, 52, 56, 58, 60, 72, 82, 148, masia de can Mònic (1661, reconstruïda el 1943).
Carrer RIPOLLÈS: número 17
Passatge LLEDONER: hi ha una torre de llum de FECSA (22-24).
Història
Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.
Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).
Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
