Conjunt de can Mònic

Granollers

Conjunt de sis edificis alineats i aïllats que formen una petita colònia de principis de segle XX destinada a habitatges per a obrers, actualment convertit en un equipament municipal. Es una obra bàsicament noucentista, de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, però amb alguns elements que recorden encara el llenguatge modernista.

Cadascun dels edificis acull dos habitatges bessons i simètrics segons un eix. Consten de planta baixa amb coberta de teula àrab, a dues vessants, acabada amb imbricació perimetral de totxo a sardinell. Les façanes són planes, arrebossades, i es recolzen sobre un sòcol de paredat comú, coronat per una fina imposta de totxo que enllaça amb l'ampit de les finestres. Les finestres segueixen un llenguatge que recorda encara el modernisme. Es composen simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals, emmarcats amb totxo vist, amb llinda triangular amb clau i salmer de pedra. Són protegides per reixes de ferro treballades mitjançant senzills dibuixos geomètrics de llenguatge noucentista. En el terç de dalt de les finestres hi ha una imposta ceràmica emmarcada amb doble filet de maó vist. Per sobre, cal assenyalar els buits de ventilació de sotacobert.

El conjunt inclou un edifici aïllat dedicat a transformador elèctric. Al seu darrere les cases tenien horts i estaven envoltades de patis amb jardins.