Conjunt de tres cases / Can Canudes Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Corró, 67-71, 08400-GRANOLLERS
Prop del camí ral de Vic

Coordenades:

41.6109
2.28812
440686
4606821
08096-54
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Renaixement
XVI
1566
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. R-040
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 15336DG4008G
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Conjunt de tres habitatges entre mitgeres, molt similars. Consten de planta baixa, planta pis i golfes. Coberta de teula a dues vessants. Façana plana de paredat arrebossat, simètrica, acabada amb ràfec, amb dos únics elements de gran potència; les finestres i el portal (els quals resulten d'especial interès). Aquests estan realitzats amb carreus de considerables dimensions, especialment, en les llindes. A la planta baixa en destaquen els portals de pedra d'arc pla a totes les cases. A la planta primera, finestra de pedra amb arc pla i guardapols al número 67. La planta primera de la casa número 69 està enderrocada (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

Estan protegides pel PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-040 (67 a 71).

Aquestes cases, com d'altres ubicades al mateix context físic s'edificaren al costat del camí ral de Vic, en un moment de desenvolupament econòmic de la vila durant el segle XVI. A dues de les llindes de les portes d'aquestes cases, posa el nom de llurs propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data). El número 67 vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna (GARCIA-PEY, 1990). El número 67 també s'ha dit can Canudes (VILA, 2001).. Al número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los "els nariguts de cal Pinyoner" (GARCIA-PEY, 1990). El carrer de Corró, parteix del portal del mateix nom. on es trobava la capella de Sant Antoni, després de Santa Elisabet, que es suposa va ser construïda el 1630, i que va desaparèixer l'any 1861 (HOMS, 1995). Es forma al segle XVI amb l'inici de l'edificació de diverses cases, per on passava el Camí Reial (BAULIES, 1965). Aquí es situava un dels portals a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic d'accés tal i com es va considerar quan en plena crisis del segle XVI, i en concret l'any 1652, el "batlle de Morbo", per tal d'evitar el contagi de la pesta, mana tancar els portals de la ciutat, restant tan sols tres oberts, aquest de Corró i els de Barcelona i Caldes (DANTÍ, 1986). El geògraf Pau Vila diu d'aquest carrer: "Quan la carretera de Vic travessà definitivament la vila, trobà ja el pas amplament obert; puix que Granollers, ple de fe en els seus destins, havia aterrat les muralles i s'havia urbanitzat de manera apropiada per acollir-la, sense esperar que una resolució favorable fos presa. La nova via, avui centre de l'urbanisme granollerí, via sacra de la novella ciutat, ha portat l'ensopiment al vell carrer de Barcelona, per on entrava el camí ral i la tranquil·litat al de Corró, per on sortia" (VILA, 1930).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu., DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers. VILA, Pau (1930) Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès, a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals. VILA BONAMUSA, Lluís (2001) ) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni aqueològic. Granollers. Document administratiu