Pi del bosquet de Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10215-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Figura al catàleg proposta de l'Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern, proposat com Espècie singular, ordenança aprovada en Ple de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014.
Descripció
Pi pinyer (Pinus pinea) de 19 m d’alçada. L'exemplar es troba al denominat bosquet del parc de Torreblanca, un espai que va formar part del jardí romàntic construït a finals del segle XIX pel marquès de Monistrol, a on predominen diverses espècies de vegetació mediterrània.
De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, una escorça gruixuda de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques, i un sistema d’arrels molt desenvolupat.
És un arbre perennifoli, de fulles rígides en forma d'agulla de color verd clar, agrupades per parells. Floreix de març a maig i produeix pinyes grans arrodonides, a l’interior de les quals hi ha els pinyons.
Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.
Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 metres, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.
Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.
Història
Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia.
La gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics. A aquest període, ja entrat el segle XX, correspon el pi del bosquet situat a la zona naturalitzada del jardí romàntic, compartint espai amb altres espècies de vegetació mediterrània.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). Itinerari botànic Parc de Torreblanca. Barcelona.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
