Escalinata del palau de Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10215-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Escalinata situada a la part baixa dels jardins Torreblanca, que donava accés a la plataforma superior a on estava ubicat el palau neogòtic del marquès de Monistrol.
La construcció, que presenta una estructura simètrica, està formada per dues escales que arrenquen al mateix punt de la part baixa bifurcant-se lateralment en el seu recorregut, cadascuna amb dos trams d'escala i dos replans, per retrobar-se novament a la part alta. De l'estructura original només queden el mur frontal i els dos laterals, fets amb pedra portada des de Montserrat. Aquests murs presenten la pedra sense treballar, disposada de forma irregular i desordenada, amb la clara intenció de simular una construcció natural, tan de moda en els jardins del moment en el qual es van bastir. Al centre del mur frontal, s'intueix una font amb pica de pedra, molt habitual a aquest tipus d'escalinates.
Les baranes, solera i graons de l'escala, així com la balustrada superior, van ser reconstruïdes totalment en maó vist durant la restauració de l'any 2024, ja que el seu estat de degradació i la normativa de seguretat actual, no permetien la seva conservació. Aquestes obres de restauració, van descobrir sota l'escalinata un pou d'extracció d'aigua, que fins ara havia quedat amagat.
L'escalinata era l'accés principal al palau neogòtic i a la capella de Santa Anna, situada a l’extrem de llevant, que a finals del segle XIX es va fer construir Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a la finca Torreblanca. Aquesta estructura és de les poques construccions que han perdurat del desaparegut palau.
Història
Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. No obstant això, la gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va transformar la casa pairal existent en un palau d’estil neogòtic, envoltat de jardins romàntics.
El 1887, sota la direcció de Simó Dot i Canalies, es van erigir diversos edificis annexos, que avui són la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix, i les residències dels porters.
Durant la Guerra Civil, el palau de Torreblanca va patir greus desperfectes. Inicialment, va ser ocupada per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt i, acabat el conflicte, per soldats de lleva. Els danys van ser tan severs que el palau va quedar irremeiablement deteriorat, fet que va portar a la seva demolició l’any 1958. Els propietaris (molt devots), només van conservar la capella de Santa Anna, que era el centre de la festa que feien anualment on s’obrien els jardins al públic.
Posteriorment, la Corporació Metropolitana va adquirir la finca als marquesos de Monistrol i va emprendre un projecte per convertir Torreblanca en un parc públic, que es va inaugurar el 24 d’abril de 1983. La remodelació va ser dissenyada per l'arquitecte Carles Ferrater i Lambarri, i va quedar finalista del Premi FAD de Restauració el 1984, reconeixent la transformació d’aquest espai privat en un espai d’ús col·lectiu. Les escales van anar quedant abandonades, en canviar l’accés a la capella i el solar del palau, que amb la reforma es van convertir en l’actual laberint.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CIRER, Antònia Maria; HUGUET COMELLES, Maria Dolors (1990). Guia Botànica del Parc de Torreblanca. Mancomunitat Torreblanca. Sant Joan Despí.
DDAA (1999). Catalunya terra de roses. Ed. Diputació de Barcelona.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 540.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 22, Ajuntament de Sant Just Desvern.
