Caseta d'accés als dipòsits de la mina Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10215-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Caseta d'accés als dipòsits de la mina Torreblanca, final del traçat de la infraestructura hidràulica, situada a l'inici del camí d'entrada als jardins Torreblanca des de l'avinguda del mateix nom.
Al marge del camí, en un parterre de roca, l'entrada està emmarcada per brancals i llinda de maó massís i rematada amb una senzilla motllura a la part superior. L'obra presenta un arrebossat de morter de calç amb una simple decoració a partir d'unes línies esgrafiades que emmarquen la porta d'accés, que és de ferro.
Història
La mina d'aigua Torreblanca és, d'entre totes les mines de Sant Just Desvern, la que presenta el recorregut més llarg i complex. Amb un traçat de galeria de 5.715 m., està dotada d'infinitat de ramals que van recollint les aigües de diversos torrents i rieres dels terrenys santjustencs de la Serra de Collserola. Des de la part més alta i inici de la mina, al fons de Les Fatjones, fins a arribar als dipòsits de l'actual parc de Torreblanca, aquesta infraestructura ha subministrat aigua duran anys no només a Sant Just Desvern, sinó també a les veïnes poblacions de Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
La primera referència documental de la mina Torreblanca correspon a una instància presentada pel jornaler Francesc Cortès, el 24 de juny de 1891, a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per tal d'obrir una rasa als carrers de la població. Dita rasa es feia per instal·lar una canonada que proveís d'aigua a la població. El fet que es volgués dotar de canonades al municipi en aquesta data, apunta al fet que els treballs d'excavació de la mina ja devien estar fets des de feia temps. L'11 de març de 1892 Ramon Puigdevall, apoderat del marquès de Monistrol, juntament amb Francesc Cortès i Andreu Biosca, comunicaven a l'Ajuntament que havien constituït una societat per a l'explotació de les aigües, La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern. Va ser entre els anys 1892 i 1893, que la mina va subministrar també les seves aigües a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
A inicis de la dècada de 1940, la Sociedad General de Aguas de Barcelona substituí a La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern en el subministrament d'aigua a la població. L'arribada d'aigua des del riu Llobregat, va fer que a partir de 1943 la mina Torreblanca iniciés la seva davallada progressiva. Això no va suposar, però, l'abandonament total de la infraestructura, que ha continuat funcionant fins avui dia.
Bibliografia
OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de le mines d’aigua”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 187-208.
RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). "Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 6, pp. 47-85.
