Jardins Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10215-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Jardí d’estil romàntic amb un disseny de fantasia que recrea elements naturals com grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua, creant una atmosfera màgica. Al centre, com a característica principal, hi destaca un gran estany, envoltat per diferents elements arquitectònics de caràcter ornamental, incloent-hi dues coves artificials d’estil romàntic.
A la part alta de la cova artificial, hi ha un templet d’estil eclèctic amb una base octogonal i vuit elegants columnes corínties de marbre blanc d’inspiració grega. Al voltant de l’estany també trobem una torre-mirador que està coronada amb merlets de maó i a la qual s'accedeix per una escala de caragol que conté un pou en l'interior. Finalment, trobem un pont que continuant amb l'estil romàntic, travessa el llac per un dels laterals, oferint una vista encantadora.
Els jardins històrics estan envoltats per una àmplia zona verda que segueix la disposició dels antics camps de conreu de roses de la finca, amb una estructura de grans trapezis que delimiten l'espai. El parc, actualitzat amb serveis moderns, inclou zones per a jocs infantils, espais per a practicar esport, àrees per a espectacles a l'aire lliure, i bars per al gaudi dels visitants.
Història
Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. No obstant això, la gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics.
El 1887, sota la direcció de Simó Dot i Canalies, es van erigir diversos edificis annexos, que avui són la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix, i les residències dels porters.
Durant la Guerra Civil, la finca de Torreblanca va patir greus desperfectes. Inicialment, va ser ocupada per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt. El palau i capella, situats al terme de Sant Just, van patir greus desperfectes. Els danys van ser tan severs que la propietat va restaurar la capella i consolidar alguns espais del palau, però finalment el 1958, va decidir-se la seva demolició mantenint, però, la part del palau on s’aixecava la capella dedicada a Santa Anna a l'esquerra de la façana principal
Posteriorment, la Corporació Metropolitana de Barcelona va adquirir la finca als marquesos de Monistrol i va emprendre un projecte per convertir Torreblanca en un parc públic, que es va inaugurar el 24 d’abril de 1983. La remodelació va ser dissenyada per l'arquitecte Carles Ferrater i Lambarri, i va quedar finalista del Premi FAD de Restauració el 1984, reconeixent la transformació d’aquest espai privat en un espai d’ús col·lectiu. Va ser en aquell moment que a l’espai del Palau i la capella de Santa Anna s’hi va construir el laberint.
L’any 2005, l’Associació Amics de les Roses formalitzà un conveni on es cedia a aquesta entitat l’ús de diferents parterres de la zona on originàriament hi havien plantats rosers. Els socis i sòcies de l’Associació i col·laboradors hi van tornar a plantar i conrear rosers.
Bibliografia
ARMENGOL CALVET, Josep (1999). “Roses Torreblanca”. Catalunya, terra de roses. Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 21. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli et al (1990). "Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, un polifacètic aristòcrata vinculat a la història de Sant Just Desvern". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 2, p. 27-38.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 42. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern.
