Palmera del parc de Torreblanca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10215-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Figura al catàleg proposta de l'Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern, proposat com Espècie singular, ordenança aprovada en Ple de l'Ajuntament el 25 de setembre de 2014.
Descripció
Exemplar de palmera canària (Phoenix canariensis) d'11 metres d’alçada, que juntament amb un exemplar desaparegut, formaven la parella coneguda com les "Dames de la Torre", ja que emmarcaven la façana del palau neogòtic fet construir per Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a finals del segle XIX.
De la família de les arecàcies, la palmera canària es caracteritza per una capçada arrodonida i frondosa, amb fulles coriàcies de fins a 7 m de llargada formades per entre 150 i 200 parells de folíols flexibles, d'un color verd intens. El tronc és recte i gruixut, més curt que la palmera datilera (Phoenix dactylifera).
És un arbre perennifoli que floreix juny a juliol, amb inflorescències masculines de color blanc i femenines de color groc, en diferents arbres. El fruit és un dàtil molt petit que rep el nom de tàmara, que passa del color verd al marró groc ataronjat una vegada madura.
Espècie endèmica de les Illes Canàries que creix de forma natural a totes les illes, amb una àmplia distribució com espècie plantada a jardins, parcs i passeigs urbans gràcies a la seva resistència a la sequera i als aires salins.
Les palmeres no són estrictament arbres, sinó plantes arborescents, ja que no tenen un creixement secundari en gruix, i el tronc en realitat es forma a partir de teixits fibrosos.
El parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives.
Història
A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.
Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser una parella de palmeres de canàries que emmarcaven la façana principal del palau, uns espècimens vegetals exòtics que eren emprats a l'època com a símbol d'ostentació i poder economicosocial.
Actualment, del parell de palmeres només es conserva una, ja que l'altre es va haver de talar en estar afectada per la plaga de l'escarabat morrut.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). Itinerari botànic Parc de Torreblanca. Barcelona.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
