Cereria E. Miró
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per dues naus industrials de planta baixa. Les façanes d'ambdues construccions presenten una composició simètrica idèntica estructurada a partir d'una gran porta d'accés emmarcada amb motllures, que tanca amb una persiana metàl·lica enrotllable, situada a la dreta, i una finestra rectangular a l'esquerra, també emmarcada per una motllura pintada en color blanc. Les façanes són parcialment d'obra de maó vist al cos principal i queden flanquejades a cada extrem, per pilastres que també estan facturades de maó vist. A la part inferior, en canvi, presenta un sòcol arrebossat i pintat en color verd.
La part superior de les façanes es resol amb un coronament a partir d'un frontó esglaonat i rematat a la part superior per un acabament en corba, arrebossat i pintat en color blanc, que queda decorat a l'arrancament per esferes de pedra. El frontó presenta decoració motllurada i d'elements vegetals en relleu. A la part central del frontó de les dues naus industrials figura la data de construcció "1933", envoltada per elements vegetals decoratius. La nau de l'esquerra, a més, presenta al fris l'anunci comercial de l'establiment estucat en relleu, amb la inscripció "CERERIA E. MIRÓ BUJIAS".
Els dos edificis presenten coberta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana, coberta que queda amagada pel frontó.
Actualment, els dos edificis estan ocupats per una escola de dansa i un centre de ioga.
Història
La cereria Miró va ser un taller familiar propietat d'Emili Miró Duran, en el qual s'elaboraven ciris i espelmes de manera artesanal des del 1933, situada al carrer Bonavista, amb botiga al carrer de Sants.
Emili Miró Duran va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil espanyola, sent nomenat l'any 1938 com a delegat de la Generalitat encarregat de l'administració de la Comissió Especial de l’Administració de la Propietat Urbana de Sant Just Desvern. L’any 1983 deixa de funcionar i el darrer dia de producció va ser enregistrat per la UPC, en un vídeo de 10’ en format VHS, en el qual el Sr. Emili i la seva germana, la Sra. Assumpta, mouen màquines i estris.
Els propietaris van donar diverses màquines de la cereria a la Universitat Politècnica de Barcelona que les va cedir al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa) i al Museu de la Tècnica de Manresa.
Els edificis que encara perduren amb altres usos són un bon exemple dels petits tallers industrials del municipi. Quan la cereria va plegar la professora de dansa Marta Roig i va obrir la seva acadèmia, una història d’èxit, per on van passar alumnes que han fet carrera en aquest món. Mireia Domingo Quintana va continuar el projecte després de la Marta.
Entorn de l’any 2000 l’edifici que fa cantonada amb el Passatge Carbonell era la seu de Talleres Marqués de reparació de vehicles i motocicletes.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 482-498.
CASTELLS, Joan; ESPAÑA, J.M.; MARÍN, Marta; FERNÁNDEZ, Federico. Direcció: Josep Ma. Monguet Fierro.(1983) “El procés industrial arcaic de la fabricació de ciris”. Vídeo VHS. Generalitat de Catalunya. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Politècnica de Catalunya. VHS format original.
CUNTIES FARRÀS, Roger (2016). "L’economia de Sant Just Desvern durant la Guerra Civil espanyola". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 20, pp. 11-106.
EQUIP COMUNICACIÓ RADIO DESVERN (2019). "Santjustenques. Vides en democràcia". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 22, pp. 201-204.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 551.
FONT GRASSA, Pere (2018). “Recordant cereria Miró (1933-1983) fàbrica de ciris i espelmes artesanals” La Vall de Verç, núm.429, pp. 16-18.
QUINTANA CORTÈS, Josep (2002). "Una part de nosaltres mateixos...!". La Vall de Verç, Núm. 250, p. 27.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 92, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
