Plana agrícola de cal Roldan
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Dins de la finca de la masia de cal Roldan s'estén una superfície total de 13 hectàrees de terres dedicades al conreu. Fins no fa gaires anys, aquestes parcel·les agrícoles s'explotaven produint principalment hortalisses que es comercialitzaven en comerços de proximitat a través de botigues i restaurants.
Les parcel·les agrícoles de cal Roldan són el testimoni viu d'un món rural que durant segles explotà la terra a la serralada de Collserola, amb cultius de secà principalment, però també amb conreus d'horta i arbres fruiters regats amb l'aigua procedent de torrents i rieres, a més de l'extreta de la vall de Sant Just a través de la proliferació de les mines d'aigua a partir del segle XIX.
Història
Les zones agrícoles del Parc Natural de la Serra de Collserola formen part del paisatge, amb un paper rellevant com espais de generació econòmica, a més de ser hàbitats ecològics de diverses espècies animals i vegetals, alhora que funcionen com tallafocs d'incendis forestals.
Els conreus tradicionals a la zona de la serra del Baix Llobregat han estat la vinya i els arbres fruiters de secà com oliveres, ametllers, garrofers o cirerers, encara presents al voltant de les masies de Sant Just, malgrat que estiguin en estat d'abandonament o clara recessió. L'exemple més evident és el de la vinya, que ençà de la plaga de fil·loxera de l'any 1883 ha anat desapareixent dels camps de conreu, però resta evidenciada la seva explotació a la majoria dels masos que encara conserven cellers, cups o premses per elaborar vi.
A Sant Just Desvern, la vinya es va substituir pel garrofer, conreu que patí també la seva davallada a partir de l'any 1956 quan una gelada acabà amb els arbres, el que va donar pas a què les zones conreades de secà fossin colonitzades progressivament per la vegetació mediterrània de pinedes de pi blanc.
Com a testimoni d'aquests antics conreus, avui ja pràcticament desapareguts, encara és possible trobar parets de pedra seca i barraques de vinya, que ens traslladen a un passat recent en el qual la vida dels habitants de la serra estava profundament lligada a la terra.
