Cal Roldan - Mas Canyet - Heretat d'en Termens
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10220-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Masia de planta basilical que ha tingut afegits i modificacions al llarg dels anys, configurant un edifici principal de planta baixa i pis, amb un cos afegit a la banda esquerra i un altre adossat transversal a la meitat esquerra de la façana principal.
La façana principal, orientada al sud, presenta una planta baixa estructurada a partir d’un portal d’arc de mig punt adovellat al centre i una finestra a la dreta d’aquest. El portal, tan característic de l’arquitectura popular catalana, està realitzat amb dovelles de pedra treballada de manera acurada i regular.
Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars verticals i un rellotge de sol situat a l’extrem dret, al costat d’una de les finestres.
La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir la façana de les inclemències del temps.
Al cos adossat a la meitat esquerra de la façana principal, es pot apreciar una galeria d’arcs de mig punt a l'altura del primer pis. Aquesta galeria està tapiada amb maons, desvirtuant la imatge original de l'edifici.
El mas de cal Roldan, també conegut com a can Roldan, es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Història
Malgrat haver-hi constància de la presència dels Canyet a Sant Just Desvern entre els anys 1308 i 1539, una nissaga familiar dedicada a la pagesia, no hi ha referència a cap masia coneguda amb aquest nom durant aquest període.
És cap a mitjan segle XVII quan Eulàlia Térmens Ginebreda rep can Térmens per herència. El cadastre de 1716 registra al seu fill, Josep Roldan i Térmens candeler de cera de Barcelona, com propietari de la que a partir d’aquell moment seria coneguda com cal Roldan. Molt probablement la família de Josep Roldan i Térmens es va instal·lar a la masia després de la mort de la seva mare, al voltant de l’any 1712.
La masia ha vist passar pel seu davant el camí que històricament ha conduït els santjustencs a l’Aplec de la Salut i a la masia del mateix nom.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 66-7.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
