Ubicació
Coordenades:
Classificació
Núm. registre BCIN/CPCC: 918-MH
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. S-08. Protecció de tipus I: Conservació estricta.
Descripció
Conjunt de vestigis de la muralla medieval (bàsicament del segle XIV però amb alguns trams del XIII i altres pertanyents a reparacions posteriors) que es troben en diferents punts del barri antic i en diversos graus de conservació. Els sectors on se’n poden veure trams més significatius són al corredor de Sant Cristòfol i al corredor de la Constància, a més d’altres punts dispersos on han aflorat darrerament gràcies a les excavacions arqueològiques o intervencions urbanístiques. Per exemple, a la biblioteca de can Pedrals, a l’adoberia Ginebreda i als baixos de l’illa de cases adjacent, o a la rectoria de l’església parroquial.
El recinte de la muralla medieval tenia una forma hexagonal, amb un perímetre de prop de 816 m. Els murs solen tenir una banqueta de fonamentació que sobresurt, més ampla (antigament devia quedar soterrada). L’amplada oscil·la entre els 0,90 m i 1,20 m, i l’alçada és d’uns 5 m des de la banqueta de fonamentació. La muralla era capçada amb merlets. Se’n conserven dos al corredor de Sant Cristòfol i altres al corredor de la Constància, però són probablement ja del segle XIX. El parament és fet amb filades regulars de còdols de pedra lleugerament desbastats i lligats amb morter de calç, i l’interior és reblert amb calç i pedra.
El recinte murallat estava protegit per almenys tretze torres quadrades, que estaven situades a intervals regulars, i és probable que n’hi hagués encara més. Disposava de cinc portals que coincidien amb les sortides dels camins rals que passaven per la ciutat. Al segle XVI es va obrir un sisè portal, anomenat el Portalet. Un tret molt definitori de les muralles de Granollers és que tenia diverses capelles (construïdes al segle XVI) associades a cada portal i dedicades a diferents sants que van acabar donant nom als carrers. Avui només en queden, tot i que modificades i reconstruïdes, la de Santa Anna i la de Santa Esperança.
Així doncs, cada portal estava sota l'advocació d'un sant o santa. La de Santa Anna s'obria al camí de Caldes de Montbui. La de Sant Antoni obria el camí cap el nord, a Vic, deixant pas a l'actual carrer de Corró. Les de Sant Roc i Santa Esperança obrien cap a l'est, i la de Sant Cristòfol donava pas al camí Ral de Barcelona, cap al sud. A partir del segle XVI el Portalet proporcionava un accés més directe a aquest darrer camí. Hi ha el dubte sobre un setè portal, que podria estar situat a la zona de tancament occidental.
El camí de ronda interior, probablement incorporat en la muralla del segle XIV, ha quedat fossilitzat en la trama urbana en els anomenats corredossos. Al nord hi ha el corredor de la Constància (amb una amplada entre 1,7 i 2 m) que segueix en el carrer de Jaume Camp i Lloreda, en aquest cas més alterat. A l’est, passada la plaça de Maluquer i Salvador, es recupera en el corredor de Santa Esperança, que avui és un pas cobert. Al sud hi ha el corredor de Sant Cristòfol, força ben respectat. En l’angle sud-oest (entorn de la plaça de l’església) i est (a la zona del mercat de Sant Carles) el corredor s’ha perdut en la trama urbana, però s’ha pogut documentar mitjançant excavacions arqueològiques en diversos punts, que coincidirien més o menys amb el corredor de Sant Bartomeu. El recorregut de la muralla era el mateix que el dels corredossos.
Les excavacions dels darrers anys han permès documentar el pas de ronda exterior i el vall o fossat de la muralla, que tenia uns set metres d’amplada des de la línia de la muralla.
El perímetre emmurallat va romandre intacte i conservà el caràcter defensiu fins ben entrat el segle XIX, quan se’n van enderrocar els portals, les torres i alguns trams del mur. Avui s’han recuperat part dels murs i la traça de la muralla desapareguda s’ha senyalitzat en el nou pavimentat dels carrers.
A continuació enumerem les principals intervencions arqueològiques que s’han realitzat en els darrers anys i que tenen relació amb la muralla.
Al sector de la plaça de l’Església i els seus voltants s’hi han realitzat diverses intervencions. D’una manera incipient el 1959. L’any 2003 una nova intervenció arqueològica efectuada a la plaça de l’Església va permetre documentar un tram de muralla baix medieval i una bestorre, el perfil del fossat i dues refeccions de la muralla datades al segle XVII. Entre 2005 i 2007, arrel de l’adequació de la plaça, noves actuacions van permetre interpretar les estructures del subsòl (jaciment de la plaça de l’Església).
A la dècada de 1980 es van dur a terme diverses intervencions arqueològiques puntuals: al carrer de Santa Anna núm. 25, a l’interior del recinte murat, 50 i al carrer de Catalunya 12-18, al nord-oest del pany de tramuntana de la muralla.
Entorn de 1990, amb motiu de les obres a la biblioteca de can Pedrals, es van fer diversos sondeigs que van permetre constatar la façana de migdia del casal coincidia amb el traçat de la muralla, la qual responia a una refacció efectuada al segle XVIII, i també es va posar al descobert el perfil del fossat i es va determinar l’inici d’amortització de fossat entre els anys 1600 i 1635 (fitxa de can Pedrals).
L’antic pati de la rectoria va ser objecte d’excavació entre els anys 2000 i 2001 (jaciment pati de la Rectoria). S’hi van identificar estructures des d’època romana fins a la moderna i el traçat de la muralla baix medieval. En aquest punt la muralla disposava d’una bestorre de defensa. Prèviament, la intervenció realitzada els anys 1958 i 1959 a l’antiga rectoria ja havia identificat restes de la muralla.
Al solar dels Lledoners (a tocar del carrer Sant Jaume, núm. 5) l’any 2000 s’hi van realitzar diversos sondejos van permetre documentar els fonaments de la muralla, el traçat del fossat, la seva estratigrafia i el moment d’amortització (jaciment Solar dels Lledoners).
L’antic solar del Centre d’Assistència Primària ( cantonada nord-oest entre els carrers del Museu i de Miquel Ricomà) l’any 2001 s’hi van realitzar sondejos que van documentar estructures d’època romana, part de la trinxera de fonamentació de la muralla baix medieval i una de les bestorres que la flanquejaven (jaciment solar del CAP).
L’excavació duta a terme l’any 2005 al solar de l’antiga adoberia de can Ginebreda va documentar un nou tram de muralla i fossat, així com una bestorre del costat meridional (fitxa de l’adoberia de can Ginebreda).
D’altra banda, intervencions més puntuals en els darrers anys han permès documentar els fonaments de la muralla del segle XIV; per exemple, a la cruïlla del corredor de Sant Cristòfol amb el carrer Portalet (CCAA 20780; CCAA 21199), entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Santa Esperança. Al jaciment Estructures del carrer Museu i Barcelona s’ha documentat un possible pont del fossat de la muralla.
Història
Les primeres referències d’un recinte murallat a Granollers es remunten a l’any 1291, quan Pere Marquès, senyor del castell de la Roca, va comprar el senyoriu de la vila i va concedir a la Universitat de Granollers de la quantitat de 10.000 sous per construir murs en defensa de la població. Anteriorment, no es pot parlar de cap muralla pròpiament dita, més enllà de la simple barrera de protecció que oferien les façanes posteriors de les cases a la zona de la sagrera. Cal dir que la vila medieval de Granollers s’originà a partir de dos pols de creixement urbanístic: d’una banda la sagrera nascuda al voltant de l’església parroquial i, de l’altra, la zona del mercat, situat on actualment hi ha la plaça Porxada. Aquest primer recinte murallat del segle XIII es fa difícil precisar quin perímetre tenia. Almenys disposava de tres portals: el de Barcelona, el de Caldes i el de les Hortes. Sembla probable, però, que el traçat d’aquesta primera muralla abastés a més de la sagrera també la zona del mercat. I podria ser que ja tingués cinc o sis portals, un per a cada camí de sortida, més possiblement també el portal de les Hortes.
En època baix medieval es va configurar un nou recinte murallat, que és el que ha perdurat en bona part fins a l’actualitat, fossilitzat en la trama urbana de Granollers. En aquest nou recinte la centralitat de la població correspon no ja a l’església i la sagrera, sinó al mercat. Aquest nou recinte va ser bastit a partir de l’any 1366, moment en el qual l’Infant Joan, Governador General de Catalunya, va concedir un privilegi que permetia i fomentava la construcció dels murs, valls, corredors i torres de fortificació que havien de protegir la vila de Granollers. L’allargament de les obres va fer que el 1373 Pere III el Cerimoniós confirmés i ampliés el privilegi atorgat amb anterioritat, amb la finalitat de poder acabar les obres, que es van perllongar fins a l’any 1376.
Sembla, doncs, que la muralla baix medieval coincidiria en bona part amb la muralla del segle XIII. L’única diferència significativa entre els dos recintes es trobaria a la banda oriental, on podria ser que la nova muralla s’hagués ampliat per incloure els burgs que haguessin sorgit al voltant dels camins que comunicaven Granollers amb Mataró i Girona.
A l’interior el nucli urbà quedava vertebrat per dos eixos principals. Un en sentit est-oest, conformat pels carrer de Caldes i de Sant Roc. En el seu tram central era una zona de gran activitat comercial, corresponent a les places de les Olles, dels Cabrits, de l’Oli i del Blat. Un segon eix, en sentit nord-sud, era conformat pels carrers de Barcelona i Corró, i tenia com a centre la plaça Porxada. Al segle XVI amb la construcció d’un nou portal més directe, el Portalet, aquest eix per on entrava el Camí ral quedaria reforçat. La muralla baix medieval estava protegida per almenys tretze torres quadrades (probablement algunes més), que eren administrades pel Consell de la Ciutat i, a partir del segle XVI, arrendades a particulars.
Al segle XVI Granollers va créixer considerablement i van aparèixer ravals fora muralles, sobretot al carrer de Barcelona i al carrer del Corró. Es va construir un nou portal, anomenat Portalet, que permetia una comunicació més directe amb el Camí Ral que venia de Barcelona. També es van construir també les diferents capelletes associades a cada portal. Durant aquest segle el fossat de la muralla encara mantenia la seva funció, i s’utilitzava també com a zona de circulació i evacuació de les aigües brutes de la ciutat mitjançant una claveguera o canal de desguàs. Davant del fossat hi havia encara un segon vall més petit o contravall. Sembla que el contravall va ser un dels primers espais defensius que es van començar a reblir, al final del segle XV i primera meitat del XVI. A partir de les primeres dècades del segle XVII aquest procés va anar un pas més enllà quan el vall pròpiament es va ocupar de manera massiva, després d’haver-se reblert. Aquest procés està més ben documentat al sector nord, ja que durant el segle XVI el govern municipal va impulsar la construcció de cases fora del recinte murat, especialment a la zona de l’Hospital dels pobres.
A mitjans segle XVII es va refer per complet l’extrem sud del llenç occidental de la muralla i, de fet, és possibles que amb motiu de la Guerra dels Segadors es dugués a terme una reforma força generalitzada del perímetre emmurallat. La zona del Vallès i Granollers van patir amb molta força els efectes d’aquesta guerra i són nombroses les notícies sobre saquejos a les cases de la vila.
Ja al segle XIX, amb motiu de la Primera Guerra Carlina (1836) un informe especifica els treballs que calia fer per reforçar novament la muralla. S’aconsellava edificar uns tambors i altres elements de fortificació, així com tancar les portes i finestres que donaven a la muralla i col·locar espitlleres als merlets. Tanmateix, aquesta guerra va afectar poc Granollers. La muralla es devia reparar i reforçar.
Un cop finalitzada la segona guerra carlina, a partir de mitjan segle XIX, Granollers, igual que moltes altres poblacions, va començar un procés d’enderroc generalitzat de la muralla. Es van enderroca els portals per tal d’eixamplar els carrers, i també es van desmuntar alguns trams de la muralla. Així, el 1854 es va enderrocar el portal de Sant Cristòfol, al carrer Barcelona. El 10 d’abril de 1852 es va desmuntar part del tram de ponent de la muralla i el portal de Caldes, amb motiu de la construcció d’una nova caserna, a l’indret on avui es troba el mercat de sant Carles. D’altra banda, l’any 1859 es va enderrocar el portal de sant Roc i un dels portals del carrer del Corró; el 1862 la torrassa de santa Esperança i, finalment, l’any 1882 es va demolir la torre de fortificació del carrer del Rec (Pancorbo et alii, 2006: 269-282).
Tanmateix, a finals del segle XIX la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) sí que va afectar de manera important la ciutat, cosa que va obligar a refer de nou les muralles i ampliar-les, quan ja en part s’havien enderrocat per facilitar el creixement urbanístic. Existeix un plànol de la muralla carlina dibuixat pel capità d’enginyers el 1875 (conservat a l’Arxiu Militar de Montjuïc). Segons aquest projecte el recinte murat s’ampliava molt considerablement, sobretot cap al nord i al sud, on la ciutat havia crescut més. Es preveien nous portals i tambors (torres circulars). Es desconeix amb precisió fins a quin punt aquest projecte es va portar a terme, però en tot cas es tractava d’una muralla força precària, feta amb les tàpies de darrere dels horts i patis. En fotografies de la dècada de 1970 encara es pot veure aquesta muralla carlina, incloent-hi alguna torre. Al llarg de 1873 i 1874 van ser molts els pobles del Vallès atacats per les tropes carlines. El 17 de gener de 1875 Granollers va patir l’assalt de tres mil carlins, que van matar alguns habitants i van fer un segrest massiu, incloent-hi l’alcalde, fins que la ciutat en va pagar el rescat.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986). "Del Decret de Nova Planta al 1850", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 59-64.
FARNÉS SARAROLS, Josep M. (2023). “L’assalt de Granollers pels carlins (17 de gener 1875): noves aportacions", a Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 27, pp. 79-103.
LLORENS, Mar; REQUEJO, Ana Belén (2021). Estudi arqueològic, històric i documental de les muralles medievals de Granollers. Nartex Barcelona (treball inèdit).
MERCADO, Mònica; GONZÁLEZ, Roberto; SALVADÓ, Ivan; MORENO, Iñaki (2007). “El recinte defensiu de Granollers”, Intervencions arqueològiques 2002-2006 / Espais urbans. Actes del III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, pp. 370-380.
MONTAGUT BLAS, Èlia (2017). “Els mapes urbans més antics de Granollers conservats a l’Arxiu Municipal de Granollers”, a Ponències, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, núm. 21, pp. 123-136.
MUNTAL MUNS, Josep (2003). “Plànol de la muralla carlina de Granollers (1875)”, a Lauro, revista del Museu de Granollers, núm. 25, p. 97.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
SESÉ, Jaume (1987c). Les muralles. La vila medieval, Col. Coneguem Granollers, núm. 3., Granollers, Ajuntament de Granollers.
