Capella de Santa Anna / Portal de Caldes Granollers

Vallès Oriental
Plaça de la Caserna, 9 - Carrer de Sta. Anna, 08400-GRANOLLERS
Al nucli tradicional de Granollers
08096-4
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVI-XIX
1864
Bo
Legal
PEPHA nou, Núm. E-01
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona C/ Bisbe, 5, 08002-BARCELONA
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Capella reedificada tocant al Portal de Caldes de les muralles antigues. Edifici de planta baixa, entresolat i sotacoberta a dues vessants desiguals amb un senzill ràfec on hi ha la capella oberta a l'exterior amb una àmplia obertura-balcó, amb arc de mig punt, que permet seguir les cerimònies des del carrer. Façana de paredat comú esquerdejat. A la façana del corredor de la Constància manté la paret vista de la muralla medieval. Campanar d'espadanya al capcer de la façana (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA, 2001).

A la dècada de 1980 ha estat restaurada la capella i reutilitzada la planta baixa com a llibreria (PATRIMONI, 1985). Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. E-01

El segle XVI es de veritable creixement econòmic per a Granollers, fet aquest que resulta palès en les inversions públiques. La importància estratègica d'aquest portal es remarca en el fet de que l'any 1652, en plena crisi, i per a evitar els contagis de la pesta a la ciutat, el "batlle de Morbo" electe, és el responsable de fer tancar tres portals de la vila, deixant només oberts els de Barcelona, Caldes i Corró (DANTÍ, 1986). La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia (BAULIES, 1965). El 1852 es produeix l'enderrocament de la capella de Santa Anna i el 1853 de la de Santa Esperança, per a construir-les al costat dels antics portals, obra que continuà tot seguit amb el trasllat lateral de les de Sant Roc (1853) i Sant Cristòfol (1854) (BAULIES, 1986). Al segle XIX, a la plaça del "Cuartel", a més de la caserna i al costat de la capella, hi havia les tavernes de can Llei, de ca l'Hereu i de cal Laion, la casa de les Tres Torres i la sala de can Mariano. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris més importants d'aquesta població, i li dedicaven una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624).

AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat. BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372; BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. DANTÍ I RIU, Jaume (1986) "Factors socio-econòmics dels segles XVI i XVII"", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.