Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges que exteriorment ha conservat la tipologia tradicional característica de les construccions antigues, amb reformes posteriors.
És una edificació entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. La façana és de paredat arrebossat, plana i de composició simètrica amb obertures de pedra d'arc pla a la primera planta i balcó lleuger centrat a la façana. Les finestres de la planta primera, de considerables dimensions, comparteixen tant els brancals com la llinda, cosa que, unida al protagonisme de la balconada, fa que aquest conjunt sigui el tret que més destaca de la composició de la façana. Les dimensions dels forats decreixen en alçada. Per això les finestres més petites de la planta superior donen un aspecte més feixuc a aquesta part de la casa. El ritme de les finestres de les golfes reforça la simetria de la composició tot formant una "loggia". Els brancals i la llinda són de maó (CUSPINERA et alií; 2001; PATRIMONI, 1985).
A l'interior, a la planta baixa, es conserva un arc de mig punt adovellat que probablement hauria format part d’una porxada. Cal relacionar-lo amb els arcs localitzats al carrer Elisabet 3 i al que es troba també a la mateixa plaça dels Cabrits, núm. 7.
D’altra banda, a la parcel·la que dóna al carrer de Santa Elisabet, es poden veure dues arcades més, que no es troben en el seu emplaçament original. A més, el propietari va proporcionar una fotografia de les obres que es van realitzar a l’immoble l’any 1997, quan va quedar al descobert l’alçat de llevant de part d’un arc (PANCORBO et alii, 2006: 254).
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals.
Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval i d'època moderna són més aviat escassos.
Un exemple és aquesta casa, que ha conservat de manera força integra la tipologia constructiva originària. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi poden distingir un mínim de tres fases constructives a partir de les restes visibles. La primera fase ve representada per l’arc de mig punt que es conserva a l’interior de la llibreria, corresponent probablement a una porxada d’època baix medieval (segle XV).
La segona fase es correspon amb les obertures de la façana a les plantes baixa i noble, realitzades, probablement, en època moderna a imitació d’elements propers.
Finalment, les obertures del segon pis, fetes amb maó, cal situar-les a partir del segle XVIII o XIX (PANCORBO et alii, 2006: 254).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 253-254.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
SESÉ, Jaume (1987a) "La Porxada. Granollers al segle XVI", Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
