Plaça dels Cabrits

Granollers

En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals, i el creixement de la plaça dels Cabrits cal relacionar-lo amb la reorganització urbanística que es va fer entre els segles XI i XIII al voltant del mercat de Granollers. Sembla que al segle XIV es va dur a terme una ampliació dels edificis de la banda nord de la plaça dels Cabrits, i segurament també de la de les Olles. És aleshores quan s’haurien construït porxos al davant de les cases, de manera que es pogués edificar per sobre però mantenint l’espai públic del carrer o la plaça. Els senyors del mercat tenien la jurisdicció sobre els espais públics on es duia a terme el mercat, i a canvi de la construcció dels arcs rebien uns censos. És possible que la construcció dels porxos fos afavorida per l’autoritat del mercat, per tal d’incrementar els seus ingressos tot generant uns espais protegits i aptes per aixoplugar les parades (Pancorbo et alii, 2006: 121).

Al segle XVI Granollers va créixer considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).

Les primeres notícies documentals on consta específicament la denominació “plaça dels Cabrits” són de ben avançat el segle XVI. El primer esment és de 1570, en relació amb una casa situada a la plaça de les Olles al cap dels porxos de dita plasa y plasa dels Cabrits. En algun moment dels segles XVI i XVII els espais porticats sembla que van ser tapiats i integrats a les cases particulars. Els arcs i les cases que hi havia a sobre continuaven sent dels senyors del mercat, mentre que les cases situades darrere els arcs pagaven censos a un altre senyor, en aquest cas la cambreria de Ripoll (Pancorbo et alii, 2006: 122).

Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals d’aquest sector van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.