En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.
És el cas d'aquest edifici, que fou reconstruït a mitjans de segle XX i que es pot inscriure dins un noucentisme de postguerra. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, fou construït el 1945. Segons un expedient d'obres de l'Ajuntament, la intervenció es va fer el 1947 (caixa 76, expedient d’obra núm. 30).
En fotografies de principis de segle XX es pot veure la façana de la casa anterior, que era més baixa però tenia una distribució similar, en base a tres eixos. Les tres finestres de la primera planta eren d'estil renaixentista. Eren acabades amb llinda plana amb guardapols motllurat i un escut o medalló. Avui, aquestes finestres es conserven al Museu de Granollers (PANCORBO, 2006: 250).
