Plaça de l’Oli
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita plaça que ocupa un lloc en l’eix que travessa el nord del nucli antic, al llarg dels carrers de Santa Anna i de Sant Roc. Està situada entre la plaça dels Cabrits, en el costat de ponent, i l’actual inici del carrer de Sant Roc, a llevant. Aquest darrer espai corresponia, històricament, a l’anomenada plaça del Blat.
La plaça de l’Oli forma part de la trama urbana d’origen medieval. Té una forma més o menys triangular conformada per un lleuger eixamplament d’aquest vial de traçat irregular. Actualment hi trobem edificacions de tipologia i èpoques diverses. La majoria són de principis de segle XX i van substituir les cases més antigues. També hi ha la casa March (número 4), originada al segle XVI i que conserva decoració renaixentista. Tots els edificis d’aquesta plaça tenen un cert valor patrimonial i gairebé tots disposen de la seva fitxa individual.
És possible que, antigament, la plaça de l’Oli tingués una part porxada, amb continuïtat amb la línia de porxos que ha estat documentada a la banda nord de les places de les Olles i dels Cabrits (ara en aquestes places tan sols s’hi conserven alguns arcs puntualment). De fet, en el límit occidental de la casa número 5 de la plaça de l’Oli es conserva una arcada que correspon al final del pòrtic de la plaça dels Cabrits. La casa té un canvi d’alineació que, tal vegada, podria haver fet desaparèixer un possible porxo primitiu.
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals, i el creixement de la plaça de l’Oli cal relacionar-lo amb la reorganització urbanística que es va fer entre els segles XI i XIII al voltant del mercat de Granollers. Sembla que al segle XIV es va dur a terme una ampliació dels edificis de la banda nord de la plaça dels Cabrits, i segurament també de la de les Olles. És aleshores quan s’haurien construït porxos al davant de les cases, de manera que es pogués edificar per sobre però mantenint l’espai públic del carrer o la plaça.
Els senyors del mercat tenien la jurisdicció sobre els espais públics on es duia a terme el mercat, i a canvi de la construcció dels arcs rebien uns censos. És possible que la construcció dels porxos fos afavorida per l’autoritat del mercat, per tal d’incrementar els seus ingressos tot generant uns espais protegits i aptes per aixoplugar les parades (Pancorbo et alii, 2006: 121).
Al segle XVI Granollers va créixer considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila. Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a).
Més concretament, el nom de plaça de l’Oli sembla vinculat a l’existència en aquest punt del mesuratge de l’oli del mercat de Granollers, que està documentat almenys des del 1113. Uns segles més tard, el 1558 el consell va determinar que els punts de venda de fruites i verdures es situessin a la plaça de l’Oli i que, els dies de mercat, s’hi traslladés també el mesuratge de l’oli (Pancorbo et alii, 2006: 123).
Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals d’aquest sector van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medieval són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 123.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
