En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals, la vila es va estendre pels carrers de Corró i de Barcelona, i es va construir la Porxada. L'augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. En principi, la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, animals a la plaça del Cabrits, etc. (SESÉ, 1987a). Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució.
És el cas d'aquesta casa, reedificada probablement als primers decennis del segle XX amb una estàtica d'influència noucentista. Segons García-Pey, en Josep Viaplana Llobet vingué de can Ponet de l'Ametlla del Vallès l'any 1920. Era comerciant de vaques i recorria tota la comarca. Se'l coneixia com en Ponet. Primer va estar-se a la casa del carrer de Corró, 58, i després a la del carrer Torras i Bages 17.
Fins i tot la botiga de la plaça del Cabrits 7 es coneixia per en Ponet (GARCÍA-PEY, 1990).
