Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casal de tradició medieval i gòtica, amb modificacions posteriors però que ha conservat alguns dels elements constructius d’aquest moment originari. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que fa cantonada entre la plaça de les Olles i la plaça del Cabrits. Presenta planta baixa i dues plantes pis.
La façana és plana, actualment arrebossada, amb carreus a la cantonada fins dalt de tot. Es troba delimitada per una barana massissa. A la planta baixa en destaquen dues entrades, una a cada façana. La de la plaça de les Olles consta d’arc escarser o rebaixat; la que dona al carreró és amb arc apuntat. A la primera planta destaca una finestra coronella geminada trilobulada d’estil gòtic. L’any 2002 hi mancava la columneta central, que ara ha estat restituïda. Al seu costat es conserva una finestreta amb arc conopial (que fins fa poc estava tapiada). La resta d’obertures són de nova creació.
Els dos arcs que es troben a la planta baixa perpendiculars a la façana principal indicarien que aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat. Precisament dues cases més enllà (la número 7), en els baixos on hi ha una botiga, hi ha un altres d’aquests arcs perpendiculars.
L’edifici conserva els següents elements destacables:
1. Planta baixa. Façana sud. Arc rebaixat format per dovelles de mida mitjana, i tapiat per un mur de pedra de mida mitjana i petita sense treballar i disposada de forma desordenada. A la part central del paredat s’hi troba una porta en arc rebaixat que sembla construïda sobre una altra d’anterior, segons els materials que s’hi observen. Fa 4,6 m d’amplada per 2,8 m d’alçada.
2.Planta noble. Façana sud. Finestra geminada acabada amb arcs lobulats amb doble motllura interior que descansen sobre sengles impostes amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més al costat interior. Similar a la finestra del carrer Barcelona, núm. 4, i a la del carrer Santa Elisabet, 7-9. Com passa en els exemples citats, hi manca el mainell. Tanmateix, cal esmentar la possibilitat que sigui aprofitada d’un altre lloc.
3. Planta baixa. Façana oest. Arc lleugerament apuntat de factura molt similar al de la façana sud. Fa 3,8 m d’amplada per 2,9 m d’alçada (PANCORBO et alii, 2006: 252).
Altres denominacions: a l'Estaper; can Moquets; can Marc; can Jan; Minibar.
L’any 2021, amb motiu d’unes obres, es va portar a terme una intervenció arqueològica al subsòl d’aquesta casa, sota la direcció de Joan Garriga, de l’empresa Àtics.
Va donar com a resultat la troballa de diverses sitges, amortitzades al segle XIV, així com algunes estructures d’època moderna, una claveguera i dues fosses sèptiques.
Història
L’excavació arqueològica practicada en aquest solar l’any 2021 va permetre documentar diverses sitges que van ser amortitzades al segle XIV. Cal recordar que la casa es troba en un entorn on han sorgit nombroses restes de la vil·la romana de Granollers i també d’època alt medieval.
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar.
Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.
És més o menys el cas de ca l’Estaper, que té el seu origen en un casal gòtic, el qual ha estat transformat al llarg dels segles, mantenint, però, l’estructura originària i alguns dels elements medievals. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, a l’edifici s’hi poden distingir diverses fases constructives (potser tres o quatre) segons l’observació de les façanes. Les més antigues són les següents: En primer lloc, la planta baixa de l’immoble amb sengles arcs d’amplada considerable indiquen la possible existència d’una porxada en aquest indret. És possible que també calgui adscriure a aquest mateix horitzó la planta noble de l’immoble, amb la finestra geminada. Si fos així, caldria situar-lo, doncs, en època gòtica (segle XV).
La següent fase correspon al tapiat dels arcs de la planta noble. La presència abundant de maons indica que és possible que calgui situar aquesta fase a partir del segle XVII (PANCORBO et alii, 2006: 252).
A un nivell més anecdòtic, se sap que a finals del segle XIX la casa es coneixia per Ca l’Estaper, casa de Joan Estaper, segons sembla pel cognom dels seus habitants, i encara que també es coneix per Can Marc, s’utilitzava de poc a la propaganda comercial de la botiga el nom d’antiga Casa Estaper (GARCIA-PEY,1990).
L’any 1900 li deien també can Jan, pel renom de Ramon Vilaseca i en plural “els Jans”, l’orquestra en la qual tocava (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRIGA TOLEDO, Joan (2023). Memòria final dels treballs de control i excavació arqueològica a la Plaça de les Olles, 16. Granollers (Vallès Oriental). Àtics, SL. (treball inèdit).
GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 251-252.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.
