El carrer Sant Roc formava part del nucli que es va desenvolupar a l’entorn del mercat, sobretot a partir del segle XIII. D’aquest carrer en sortia el camí que anava cap a Cardedeu i Girona per la banda nord-est de la població. En un principi es denominava carrer de Bell-lloc, i la primera referència documental és del 1367. A l’extrem del carrer hi havia el portal de Bell-lloc. També s’hi van instal·lar adoberies de pells. Al segle XVI, tal com passa en la resta de portals de la ciutat, s’hi construí una capella, que en aquest cas estava dedicada a Sant Roc. A mitjans del segle XIX la muralla i la capella foren enderrocades i el carrer es va remodelar. Durant la Guerra Civil de 1936 van haver de ser enderrocats dos edificis del carrer. A partir del tombant de segle XX sobretot molts edificis han estat objecte de reformes o substitució.
És el cas de la casa vídua Uyà, que és una reforma d'una parcel·la medieval. Es troba al costat de l'anomenada Casa Gran o Casa del Conestable (un casal gòtic que havia pertangut a la família dels Tagamanent), per la qual cosa en origen incorporava estructures arquitectòniques d'aquesta, com una arcada que encara es conserva. L'any 1908 l'edifici fou reconstruït pràcticament de nou amb una estètica d'influència modernista en els elements decoratius dels balcons.
La casa era també coneguda amb el nom del marit de la propietària "ca l'Ustadis", militar que es va casar amb la Rosa Uyà. Una altra propietària va ser Maria Uyà Pagés (1862-1935), de ca l'Alomar. Aquesta va tenir una interessant col·lecció de premsa local que es va dispersar durant la Guerra Civil, encara que una part fou dipositada el 1981 a l'Hemeroteca Municipal (TINTÓ, 1994).
La casa va ser reformada fa uns anys, ja que l'ordenança municipal va obligar a recular l'edifici. Aleshores van desaparèixer els esgrafiats que tenia a la façana (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).
