Estructures del Carrer Museu i Barcelona
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment arqueològic que ha proporcionat restes de diferents èpoques: uns forns d’època romana i un possible pont associat a la muralla medieval. Pel que fa als forns, formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament de la pars fructuaria de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume.
En efecte, en aquesta zona ja es tenia notícia de l’existència de diferents forns romans. Durant l’excavació del 2009 a la cruïlla entre els carrers Museu i Barcelona, i al carrer Museu, a l'alçada del número 5, s’hi va documentar restes de terra rubefacta en dos punts. Possiblement es tractaria de dos forns.
En segon lloc, en el tram entre carrer Museu i Sant Cristòfol s’hi van documentar tres forns excavats directament en el sòl geològic, amb les parets rubefactades, que en la majoria de casos es van conservar.
Tot i que en cap dels casos no es va trobar material que aportés una cronologia, existeixen notícies de Josep Estrada (1955) que parla de forns d'època romana en aquesta zona. Tal com hem dit, entre els carrers de Barcelona i de Sant Jaume.
D'altra banda, a la zona també es va localitzar un mur amb dues arcades, fets amb carreus de granit, i dues pilastres adossades. Els responsables de l’excavació consideren que es podria tractar d’un dels ponts per creuar el fossat de la muralla i poder accedir a l’interior del recinte per un dels portals en època medieval. El lloc es troba molt proper al portal de Sant Cristòfol, del qual sortia el camí Ral que es dirigia cap a Barcelona.
L’any 2009, quan es va convertir aquesta zona de vianants s’hi van fer obres per instal·lar-hi nous serveis i re-pavimentar els carrers. Aleshores es van realitzar dues intervencions arqueològiques preventives, dirigides per Sabina Ballbé i Pau Calvet respectivament.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria).
La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
En època medieval l’actual carrer del Museu i carrer Nou quedaven just fora del recinte murallat. El portal de Sant Cristòfol es trobava uns metres al nord, a la cruïlla entre el corredor de Sant Cristòfol i el carrer de Barcelona. D’aquí en sortia el camí Ral que anava cap a Barcelona. Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
