Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Jaciment conegut per una intervenció arqueològica realitzada els anys 2007-2008 amb motiu d’unes obres als edificis número 3-5 del carrer de Barcelona. Va posar de manifest diverses sitges d’època romana i va permetre documentar les construccions d’època medieval i moderna que van precedir les cases actuals.
Es van realitzar un total de 26 sondejos, repartits en les dues finques. L’evolució del conjunt es va determinar en les següents fases:
Fase romana-medieval (segles I-XII): En ambdues finques es localitzen restes de sitges. Es van documentar fragments de ceràmica comuna oxidada i reduïda, així com uns pocs fragments de terra sigil·lada africana A i àmfora bètica. Les sitges formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament d’un dels sectors de la pars fructuaria o d’emmagatzematge, en aquest cas situada al sud del nucli residencial principal.
Fase medieval (segles XIII-XV): Es detecten les primeres construccions (part del casal de Vilatorta) amb planta baixa i dos pisos. D'aquesta etapa es localitzen restes de sitges de planta circular i secció globular, forats de pal i encaixos amb materials del segle XIV.
Fase moderna (segles XV - XVII): Es detecten restes de la xarxa de clavegueram, murs, nivells d'ús i paviments de morter de calç, de rajoles en forma de mosaic i una fresquera (amortitzada entre els segles XVII-XVIII). En aquest moment els grans casals s'havien compartimentat en diversos habitatges. Aquesta dinàmica va canviar durant el segle XVII, quan totes les petites propietats van tornar a quedar sota un mateix propietari que va unificar les construccions. Entre 1592 i 1595) s’anul·la un carreró que amb anterioritat comunicava la plaça del doctor Guillamet amb el carrer Portalet. Es tractaria d’un carrer que podria tenir els baixos de les cases porticats, tal com suggereix l’arc que es conserva a la part posterior. Aquests porxos es trobaven també en diverses places de Granollers que tenen relació amb el mercat. En aquest moment es construeix l’actual casa número 5, de dues plantes, que ocupa l’espai de l’antic carreró. Tal com indica la inscripció, és la casa de Francesc Mas. La parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona.
Fase contemporània (segles XIX - XX): Diversos paviments de rajola, així com l'estrat d'amortització que anivellaria l'espai per poder construir nivells de circulació. També restes d'una claveguera.
L’any 2007 i 2008, amb motiu d’unes obres als edificis número 3 i 5 del carrer, es va realitzar una intervenció preventiva en dues fases, sota la direcció d’Adriana Vilardell, de l’empresa Estrats.
En la primera fase es va realitzar un estudi arqueo-constructiu dels edificis per tal d'identificar i documentar tots aquells elements rellevants. La segona fase va consistir una excavació arqueològica del subsòl.
Història
El nucli de Granollers es troba en una cruïlla de dos camins d’època romana: el de Barcelona a Vic i el de Mataró a Caldes. A dalt d’un petit turó amb vistes al riu Congost s’hi va formar un petit nucli que al segle I dC es va convertir en una luxosa vil·la romana. Constava d’una zona residencial per als propietaris (pars urbana), una zona on vivien els servents (pars rustica) i una zona d’emmagatzematge i de producció de vi i oli (pars fructuaria).
La pars urbana tenia un ampli peristil i incloïa uns banys termals ricament decorats. La pars rustica s’estructurava al voltant d’un pati porticat. En la part fructuària hi havia espais amb sitges o forns per elaborar àmfores o dolia. La vil·la estava molt orientada a la producció vitivinícola. El seu propietari devia ser d’una família d’alt estatus, probablement d’origen itàlic. S’ha relacionat amb la família Licínia (Luci Licini). La vil·la alt imperial de Granollers va tenir una vida relativament curta, ja que a la primera meitat del segle III algunes parts foren destruïdes o reutilitzades. El lloc, però, va continuar habitat fins als segles VI i VII, i en època medieval fou el nucli on va sorgir la vila de Granollers, a redós de l’església i del mercat.
En època medieval les cases del carrer de Barcelona número 3-5 quedaven a l’interior del recinte murallat, al límit sud, d’on sortia el camí Ral que anava cap a Barcelona (actual carrer de Barcelona). Al llarg del camí s’hi formà un raval fora muralles, sobretot a partir del segle XVI.
Bibliografia
VILARDELL, Adriana; SALVADÓ, Iván (2009). Intervenció arqueològica i estudi arqueoconstructiu al carrer de Barcelona, nº 3 i 5. Estrats (treball inèdit).
