Casa de Francesc Mas
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres situada al carrer de Barcelona, molt a prop ja de la Plaça de l'Església. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, i presenta el paredat arrebossat amb finestra de pedra transformada en balcó i portal d'entrada amb arc de pedra de mig punt dovellat. La façana es corona amb un ràfec imbricat que incorpora la canal formada per peces de terra cuita (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La dovella central del portal té la següent inscripció: "IHS. Francesc Mas. 1592". L'edifici conserva els següents elements destacables:
1. Façana principal. Planta baixa. Porta principal ja esmentada amb la inscripció de Francesc Mas de 1592.
2. Façana principal. Planta noble. Finestra actualment transformada en balcó. Acabada amb llinda plana i motllura simple.
3. Façana de llevant. Planta noble. Finestra acabada amb arc pla que actualment es troba tapiada per un envà de totxos, entre dues parcel·les. Estil renaixentista.
4. Parcel·la posterior. Planta baixa. Arc de mig punt adovellat i actualment tapiat per un envà de maons. Té una alçada de 2,3 m. Sembla que indicaria l’existència d’un antic carreró, possiblement amb baixos porticats.
5. Parcel·la posterior. Planta baixa. Porta acabada amb arc rebaixat, actualment tapiada per un envà de maó al qual se n’hi adossa un altre en sentit perpendicular.
6. Parcel·la posterior. Planta noble. Finestra acabada amb un arc rebaixat, situada per sobre de la porta anterior, tot i que descentrada. Està tapiada per un envà de maçoneria de pedra i calç, i tallada per una obertura posterior, també tapiada (PANCORBO et alii, 2006: 178).
Avui és Casa de Cultura.
L’any 2007 i 2008, amb motiu d’unes obres als edificis número 3 i 5 del carrer, es va realitzar una intervenció preventiva en dues fases, sota la direcció d’Adriana Vilardell, de l’empresa Estrats. En la primera fase es va realitzar un estudi arqueo-constructiu dels edificis per tal d'identificar i documentar tots aquells elements rellevants. La segona fase va consistir una excavació arqueològica del subsòl.
Història
L’excavació arqueològica i estudi arqueoconstructiu realitzat amb motiu de les obres d’aquest edifici estableix les següents fases:
Fase 1 (segles I-XII): Es documenta l’existència de ceràmica romana i tres sitges al subsòl, testimonis d’una ocupació romana i/o altmedieval d’aquest indret.
Fase 2 (segles XIII-finals segle XV): Construcció de dos edificis d’època gòtica. La casa 1 formaria part del Casal dels Vilatorta, que ocupava la cantonada amb la Plaça Porxada, amb planta baixa i dos pisos. La casa 2 ocuparia l’actual finca número 5. D'aquesta etapa es localitzen també restes de sitges, forats de pal i encaixos amb materials del segle XIV.
Fase 3: (segles XV-XVI): Es documenta la construcció d’algunes reformes d’estructures o paviments
Fase 4 (1592-1595): s’anul·la un carreró que amb anterioritat comunicava la plaça del doctor Guillamet amb el carrer Portalet. Es tractaria d’un carrer que podria tenir els baixos de les cases porticats, tal com suggereix l’arc que es conserva a la part posterior. Aquests porxos es trobaven també en diverses places de Granollers que tenen relació amb el mercat. Es construeix l’actual casa número 5, de dues plantes, que ocupa l’espai de l’antic carreró. Tal com indica la inscripció, és la casa de Francesc Mas. La parcel·la apareix citada en un document el dos de juny de 1595, en el qual Francesc Mas, calceter de Granollers, reconeix tenir pel rector del Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona diverses cases al carrer Barcelona.
Fase 5 (segle XVII): En aquest moment es dona un procés de reunificació de finques. Es construeix l’edifici actual entre les antigues cases 1 i 2.
Fase 6 (segle XVIII-primera meitat del XIX): Es construeix un cos nou adossat a la façana sud de la casa 2.
Fase 7 (segle XIX): Es realitzen reformes relacionades amb la segregació i unificació constant de finques.
Fase 8 (segle XX): Es realitzen obres menors, tapiant i obrint obertures diverses.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 177-180.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
VILARDELL, Adriana; SALVADÓ, Iván (2009). Intervenció arqueològica i estudi arqueoconstructiu al carrer de Barcelona, nº 3 i 5. Estrats (treball inèdit).
