Carrer de Barcelona

Granollers

Els orígens del carrer de Barcelona cal situar-los als segles XII i XIII, quan es va anar formant un raval fora del nucli primitiu de la sagrera i vinculat a la consolidació del marcat a la zona de la plaça Major. La primera referència documental d’aquest sector es remunta al 1316, en un document entre el senyor del castell de la Roca i el rei Jaume II. Al segle XIII, quan es construí la muralla, el primer tram del carrer Barcelona ja estava prou urbanitzat com per quedar incorporat dins del recinte protegit. El 1378 hi ha més notícies, quan s’estableix una casa i hort fora del portal de Barcelona, en el costat occidental del camí. Sembla clar que llavors hi havia algunes construccions, segurament encara disperses, a l’exterior de la muralla i del vall. Eren el precedent del raval que va créixer més endavant. Per tant, quan es construí el nou recinte murat en època baix medieval (entre 1366 i 1376) ja existia aquest petit raval fora muralles, segurament format per cases disperses.

Però va ser al llarg del segle XVI i començament del XVII quan aquest carrer s’allargà i es consolidà, coincidint amb un període de creixement demogràfic i econòmic important de la població.  Aleshores es va produir també una progressiva urbanització dels patis i horts que encara existien (PANCORBO et alii, 2006: 63).

El carrer de Barcelona seguia l’eix configurat pel as del camí reial de Barcelona a Vic. Aquí es situava un dels portals d'accés a la ciutat emmurallada, constituint un punt estratègic, tal i com es va considerar quan en plena crisi del segle XVI, i en concret l'any 1652, el "batlle de Morbo", per tal d'evitar el contagi de la pesta, manà tancar els portals de la ciutat, restant-ne tan sols tres d'oberts, aquest de Barcelona i els de Corró i Caldes (DANTÍ, 1986).

Es tracta d'un dels camins més vells de la ciutat, que entrava pel sud procedent de Barcelona. Per la part nord tenia sortida pel carrer de Corró, on el camí es dirigia vers la ciutat de Vic. La construcció de la nova carretera de Vic, que també travessava la vila, va portar "l'ensopiment al vell carrer" (VILA, 1930; HOMS, 1995). Diu Garrell que "aquest carrer és un dels més típics del vell Granollers. I, tal com el de Corró, els veïns havien d'estar sempre a l'aguait, els dies de pluges fortes, per a defensar-se de la grossa rierada que baixava d'un torrent que venia del Ramassà i que fins a la meitat del segle XX no va ser aconduït a la riera. Aquells dos carrers es convertien en dues torrenteres i la Plaça en un llac intransitable.

Com a elements destacats en aquest carrer sobresortien la capella de Sant Cristòfol -d'un interès artístic limitat- així com els finestrals antics d'algunes cases i, a l'extrem d'avall, el gran casal i la finca dels Maspons. A tocar de la creu de terme hi havia el camp d'en Curenya, on l'any 1895 es van veure els primers "velocípedes" i les primeres bicicletes, encara amb rodes massisses" (GARRELL, 1960).