Carrer de Barcelona - carrer Nou
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'any 1946 amb motiu de la instal·lació d'una claveguera l'arqueòleg Josep Estrada va descobrir l'existència de tres forns, un d'ells entre els carrers esmentats. Segons la descripció del propi autor, es tractava d'un forn d'obra en el que es veien estructures de picadís de maó. Mesurava 2 m d'amplada per 1'5 d'alçada. A uns tres metres a l'oest, a l'angle de la vorera, va aparèixer un altre forn i alguns fragments de teula romana ("tegulae") (VILA, 2001).
Molt probablement formarien part de la vil·la romana de Granollers, concretament de la part fructuaria de la vil·la (on tenien lloc processos productius relacionats amb l’explotació agropecuària, com ara l’elaboració d’àmfores per contenir oli o vi). Hi ha documentada una àrea amb forns entorn dels carrers de Barcelona i de Sant Jaume.
L'any 1975, en motiu de la instal·lació del cablejat elèctric, el senyor Eustaqui Casals va observar a la rasa dos forns de característiques semblants als abans esmentats (veure fitxa CAN FREIJO), fet que podria indicar que es tractés dels forns ja documentats per J. Estrada l'any 1946 (VILA, 2001).
Bibliografia
ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). "La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)", a Separata de la revista "Ampurias" XXVIII. Barcelona: IPA.
ESTRADA i GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat. Granollers; Tarafa, Editora de Publica-ciones, S.L. Revista Vallès.
TENAS BUSQUETS, M. (1999). "El nucli romà de Granollers: l'aportació de les restes funeràries", a IX Memorial Joan Camps, Associació Cultural de Granollers (inèdit).
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
