Pati de la rectoria

Granollers

Jaciment emplaçat a l’actual rectoria de l’església parroquial de Sant Esteve que abasta restes de diferents èpoques, sobretot romana i medieval. Les primeres formen part de la vil·la romana de Granollers i corresponen a la seva pars urbana, concretament a la zona del peristil. Les segones corresponen bàsicament a la muralla del segle XIV. Actualment les restes al subsòl són visibles en una sala de la rectoria, protegides sota una superfície de vidre, i un bon tram de muralla queda al descobert en una paret del vestíbul de l’edifici. Cal ressaltar que són les restes arqueològiques més ben conservades i adequades de Granollers, a par de les que es troben a l’adoberia de can Ginebreda.

Durant l’excavació que s’hi va portar a terme els anys 2000 i 2001 l’àrea va ser dividida en dos sectors, separats per la presència de la muralla: el sector 1 (o zona intramurs) i el sector 2 (o zona extra murs). Al sector intramurs la seqüència estratigràfica era d’una potència de dos metres fins al sòl geològic. S’hi van documentar diferents estructures i àmbits d’habitació que corresponen a diferents cronologies, des d’època romana fins a la contemporània, les qual es troben entrellaçades amb una certa complexitat. Son les següents:

Una galeria subterrània d’època contemporània que estava relacionada amb l’última ocupació de la caserna militar de Sant Carles. Aquesta caserna se situava dins l’espai que actualment ocupa el mercat de Sant Carles. Fou construïda a mitjan segle XIX i utilitzada fins a l’any 1968.

Unes instal·lacions hidràuliques a partir de les quals es va poder establir l’hipotètic traçat d’una via medieval. Les canalitzacions documentades pertanyen a diversos moments cronològics, des d’època romana fins a la contemporània. Presenten una complicada interpretació a causa dels successius reaprofitaments de la xarxa.

Una bestorre d’època baix medieval situada a l’extrem nord-oest del sector. A diferència d’altres bestorres localitzades a Granollers, aquesta no era quadrada sinó que presentava el mur de tancament nord amb una longitud major, ja que la muralla en aquest sector es desviava en direcció nord-est.

Enterraments d’inhumació corresponents a l’època tard antiga o a l’alt medieval. Són inhumacions en fossa simple. L’absència d’aixovar impedeix una adscripció cronològica més acurada.

Diverses estructures murals, instal·lacions hidràuliques i d’emmagatzematge d’època romana. Dins les estructures construïdes destaca l’existència d’uns basaments de planta quadrangular identificats amb una estructura porticada. Formarien part de l’anomenat pòrtic nord, que correspon al peristil de la vil·la romana. Pel que fa a la zona d’emmagatzematge, cal destacar que algunes de les sitges estaven farcides per materials d’època alt imperial, per això es van situar, preliminarment, dins d’aquest període.

En el sector 2 (extramurs) l’objectiu era documentar l’existència del fossat o vall de la muralla baix medieval. La intervenció es va plantejar a partir de cinc sondeigs, que van donar com a resultat preliminar l’existència d’una llarga i complicada estratigrafia que incloïa els següents elements:

Estructures pertanyents a l’antiga caserna militar de Sant Carles.

Un estrat d’anivellació datable entorn del segle XVIII i que presentava nombroses intrusions contemporànies.

El fossat de la muralla baix medieval, localitzada al sondeig núm. 5. Estava reblert per un estrat format entorn del segle XVII, moment, doncs, en què el fossat es va amortitzar. El fossat estava excavat al terreny natural i presentava unes dimensions d’uns 7 m d’amplada per 2,50-3 m de fondària. El seu traçat és força paral·lel al de la muralla. La seva tipologia correspon a un fossat amb secció en forma de U, amb un vessant més elevat que correspon al costat més pròxim a la muralla (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).