Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de troballes arqueològiques diverses fetes a l’interior de l’església parroquial de Sant Esteve en diferents moments. Testimonien de manera parcial algunes restes anteriors a l’actual temple, que es va construir de nou l’any 1942. Hi trobem restes de la vil·la romana de Granollers, de la primitiva església romànica i altres restes medievals.
Durant la intervenció realitzada l’any 1942 per Salvador Llobet es van poder documentar les següents restes arqueològiques:
La fonamentació d’un gran edifici que Llobet interpretà com a pertanyent a l’antiga església romànica del segle XII.
Un conjunt d’estructures que Llobet atribueix a unes antigues cases, probablement del segle XV, i localitzades al nord de l’antiga església. Aquestes estructures haurien estat destruïdes en el mateix moment que l’antiga església gòtica.
Una sèrie de paviments, identificats per Llobet com a romans, i que es trobaven per sota de les restes de les cases medievals.
Una zona d’emmagatzematge on es van documentar 23 sitges. Unes eren de forma ovalada trencada per la part superior i altres en forma de tonell (Atles d’arqueologia urbana de Granollers, annexos).
Entre els materials documentats, van aparèixer abundants fragments de "tegula", "dolium", ceràmica sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Campaniana A, ceràmica comuna romana i fragments de paviments hidràulics.
En relació a l’excavació que es va realitzar a la dècada de 1980, consta la recuperació de ceràmica comuna romana, vidre, petxines i ceràmica vidrada moderna.
L’església gòtica de Sant Esteve fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936. L’any 1942, aprofitant les obres de fonamentació de la nova església parroquial, un equip dirigit pel doctor Salvador Llobet va documentar tot un conjunt de restes arquitectòniques antigues.
L'any 1982 i 1984 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van portar a terme dues intervencions arqueològiques a l'interior de l'església amb motiu d’unes obres de reforma que s’hi havien de realitzar. Els resultat no han estat publicats.
L’any 1991 es va portar a terme una excavació dirigida per M. Sunyol a la base del campanar.
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (2004). Atles d’arqueologia urbana de Granollers. Atles d'arqueologia urbana de Catalunya, volum 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Cat. 8a.
AUTORS DIVERSOS (2022). In illo tempore. Granollers en època romana. Museu de Granollers, Granollers.
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1955a). Síntesis arqueològica de Granollers y sus alrededores, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
ESTRADA I GARRIGA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967). "La monetal y el hallazgo de Cánoves (Barcelona)", a Separata de la revista Ampurias, Vol. XXVIII, Instituto de Prehistoria y Arqueologia, Diputación de Barcelona.
INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
LLOBET, Salvador (1951). Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.
PARDO RODRÍGUEZ,J. (1993). "El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió" a Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia, núm. 48-50,II.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
