Capella de Santa Esperança
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita capella reedificada el 1853 sobre el corredor de Santa Esperança, en substitució de l’antiga que fou enderrocada aquell mateix any. És una construcció de planta pis sobre una volta escarsera, a manera de pont des d’on es pot accedir al corredor. La coberta és de teula a dues vessants, amb una petita imbricació o ràfec. S'hi accedeix mitjançant un tram d'escala amb porta al corredor, ubicada a l'edifici contigu. La capella té una àmplia obertura davantera que també fa de balcó, feta amb arc de mig punt, a plec de llibre, recolzat en imposta i protegit per una senzilla barana de ferro. Aquesta obertura permetia seguir les cerimònies des del carrer. A través de la vidriera es pot veure la petita imatge de la Mare de Déu de l’Esperança. La construcció està coronada per un campanar d'espadanya que marca l'eix central de la façana. La façana és de totxo vist. El gran buit d'arc escarser de la planta baixa està tancat per una reixa de ferro de dues fulles que tanca el corredor (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).
A la darrera restauració es va repicar l'arrebossat.
Història
El carrer de Santa Esperança, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbuí. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439.
Antigament la parròquia de la vila es dividia en barris, dotats cadascun d'una petita capella emplaçada als portals de la muralla, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants metges, fora muralla. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. A conseqüència del progressiu deteriorament de les muralles el 1853 es va enderrocar la capella de Santa Esperança, i un any abans la de Santa Anna. Les dues van ser reconstruïdes de nou al costat dels antics portals (PANCORBO et alii, 2006: 77).
Les noves capelles, per exigències dels propietaris limítrofs, van ser muntades sobre voltes. Segons documents de l’època: “En la capella de Santa Esperança, que s'autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l'obligació de construir-la de bell nou per mitjà d'un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l'escala, o sigui tota l'amplada de la casa que es construirà. L'escala l'haurà de fer dins del lloc que ocupa la torre podent fer la porta al corredor: i l'arc recolzat entre la casa Rovira, la d'en Ramón Vallgonesta, de la qual el propietari accedeix a l'esmentada càrrega de l'arc reservant-se però, el dret a fer obertures sempre que els convingui (A. Canal; fitxa IPA: 28988)".
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 37, 77-79.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
