Can Pedrals

Granollers

Originàriament en aquest sector hi havia la muralla medieval, amb el seu fossat. Les excavacions que es van dur a terme l’any 1990 van permetre confirmar que aquest tram de muralla (datada entre 1366 i 1376) fou aprofitat en la construcció del casal que s’hi va aixecar uns anys més tard i que encara s’hi pot veure a la façana sud. Entre 1600 i 1635 aproximadament es va amortitzar el fossat de la muralla i es construí el primer edifici del casal de can Pedrals, que quedava fora del recinte murallat. No sabem si llavors tot l’espai de l’antic vall o fossat, a l’est de Can Pedrals, ja va esdevenir l’anomenada plaça del Bestiar, a causa de celebrar-s’hi el mercat ramader (PANCORBO et alii, 142-144). En tot cas, més tard o més d’hora el casal va acabar presidint la plaça que es va crear en aquest indret. A partir d'aquest moment al casal s’hi van anar fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns.

Al segle XVIII l’edifici es devia remodelar de manera important, adoptant l’aspecte d’un casal representatiu de l’època del barroc. Devia ser entre 1750 i 1783, que són les dues dates que figures inscrites a la façana principal.

Cap a mitjans del segle XIX el casal era propietat de la Cartoixa de Montalegre. Així consta en el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d'agost de 1841, on s'anunciava la subhasta pública d'una casa de Granollers que havia estat propietat d’aquest orde. L'avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals. El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria morí el 22 de desembre del 1868. En aplicació del seu testament, la casa passà a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d'Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».

Més tard, en plena Guerra Civil, durant el bombardeig del 31 de maig de 1938 un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable. El 1967 la família Pedrals va vendre l'edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d'Accidents de Treball. Finalment, el 1971 l'edifici es va convertir en propietat municipal.

En els anys més recents l’edifici i les seves immediacions han estat objecte de diverses intervencions arqueològiques i de rehabilitació. L'any 1988 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona hi va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques, prèvies a les obres de rehabilitació per convertir l’edifici en una biblioteca pública. L’any 1990 es va dur a terme una nova excavació arqueològica. El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada la Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d'obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i associats. L’any 2005 encara s’efectuà una nova intervenció arqueològica de restauració de la muralla en el tram de can Pedrals.