Convent de Sant Francesc / Casa de Cultura Sant Francesc

Granollers

Al segle XVI s’iniciava l’edificació de diverses cases en aquest sector extramurs del Camí Reial, que van donar peu al carrer del Corró. El convent es va fundar el 1578. En la sessió del Consell Municipal del 25 de maig del 1571 s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell adquirís l'espai de terra necessari per a construir el convent de St. Francesc. La família Perpinyà havia cedit els terrenys. El nou convent va acollir una comunitat de Pares Mínims.

Els Pares Mínims van residir fins a principis del segle XIX, quan l’any 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, la comunitat va haver d’abandonar el convent. En aquell moment estava formada per cinc frares i dos llecs. Després de la desamortització l'Ajuntament de Granollers demanà al Govern els immobles amb les seves aigües i terres. El 1842 la Junta Superior de "Bienes Nacionales" va atorgar el convent a l’Ajuntament, que hi va instal·lar una escola primària i va obtenir el dret de l'aigua mitjançant un cànon del 3 per cent sobre la taxació.

Durant els últims anys del segle XIX, segons Amador Garrell, l’església "era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un "cuartelillo", i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada. Al costat, en Barrancot feia garbells i llogava bombos i timbals per a les festes dels barris (..)" (GARRELL, 1960). Sembla que l’antic convent també va fer, eventualment, funcions de presó, sala de ball i cafè (BAULIES, 1986). Era la segona església de la vila, i va tenir culte fins el 1936, quan el seu interior fou incendiat a conseqüència dels fets anticlericals de la Guerra Civil (BAULIES, 1965).

Durant els anys 1950 l’edifici fou rehabilitat pels arquitectes Josep Maria Martorell Codina i Oriol Bohigas Guardiola, per iniciativa de l'empresari Pere Maspons i Camarasa. L’obra es va poder inaugurar el 1956 per acollir la seu de la Fundació Pere Maspons i Camarasa amb la denominació de "Casa de Cultura Sant Francesc". Aleshores va acollir la seu de diverses entitats culturals. Entre 1959 i 1989 l'edifici va acollir l'Escola Municipal de Música.

Pere Maspons i Camarasa (Granollers, 1885-1962) fou comerciant i escriptor. Va desenvolupar la seva vida i carrera a Guayaquil (Equador). Al seu retorn va sufragar la reconstrucció del conjunt del convent.

Actualment a la Sala Sant Francesc hi continua tenint la seva seu la Fundació Pere Maspons i Camarasa, el Patronat de la qual està format per Òmnium Cultural, Agrupació Sardanista de Granollers, Esbart Dansaire de Granollers, Xics de Granollers, Associació Cultural de Granollers, un representant de la família Maspons i Camarasa i l'Ajuntament de Granollers. L’antiga església s’utilitza com a sala polivalent per a assaigs i actes públics.