Castelladral (nucli)

Navàs

El poble de Castelladral va sorgir a redós de l’antic castell de Castelladral, que era un dels castells termenats de l’actual municipi de Navàs. Ocupava el sector central i era el que tenia un terme més extens, que abastava gairebé des del riu Cardener fins a la zona de Sant Cugat del Racó. De vegades s’ha confós el seu terme fent-lo més gran, com si inclogués les terres de Sant Cugat i el Mujal, però segons Josep M. Badia això es deu al fet que, en un moment donat, tant Castelladral com el Mujal van tenir els Peguera com a senyors, tot i que eren branques diferents de la família. El castell de Castelladral apareix documentat a partir de l’any 941, i formava part del comtat de Berga. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Cerdanya-Berga, primer, i dels comtes de Barcelona després.

Durant tota l’edat mitjana el poblament va ser dispers, i a la zona de Castelladral els principals masos que hi figuren són Arboceda (941), Garriga erma (1115), Olivella, Toro i Cabrafiga (1131), Coromines (1203), La Capçada (1305) i Les Cots (1313). Per Castelladral hi passava un camí ral que enllaçava el pla de Bages amb les terres del Berguedà per un eix central entre els dos rius, Llobregat i Cardener. Venia o bé de Súria, per la zona del Samuntà, o bé de Castellnou. Els dos itineraris confluïen a la zona propera al mas Bigorra. Per aquest sector es creuava també amb l’anomenat Camí Saliner, documentat de molt antic i que feia un recorregut transversal des de Cardona cap a Navàs i l’Osona. El Camí ral de Castelladral seguia en direcció nord cap a Reixes i el nucli Castelladral. D’aquí continuava en un recorregut més a l’oest de l’actual carretera, per l’Obaga del Castell cap a Sant Just i Serrateix. Aquest camí consta com a camí ral (“strata regia”) l’any 941 en la donació de l´alou d´Arboceda al Monestir de Serrateix. La denominació del castell de Castelladral com a "castro iteral", és a dir, castell del camí, l’any 977 en l´acta de fundació del Monestir de Serrateix també sembla referir-s’hi.

El castell de Castelladral devia anar perdent la seva funció militar i de control al final de l’edat mitjana, i a principis del segle XVII ja es trobava en ruïnes. Llavors s’estava formant un incipient nucli urbà al costat de l’antic castell i de l’església parroquial de Sant Miquel. En aquest segle tenia cinc o sis cases. Es té notícia que un gran nombre de carreus amb què es bastiren aquestes cases provenien de les ruïnes del castell.

Al segle XVIII Castelladral i el Mujal eren els únics nuclis urbans de l’actual municipi. A principis del segle XIX, quan es van formar els municipis moderns, Castelladral s’erigí com a cap del municipi de Castelladral, que més endavant passaria a denominar-se Navàs. El poble tingué la màxima expansió al segle XIX, però poc abans del 1900 el nou nucli urbà que havia sorgit a Navàs ja el sobrepassava en nombre d’habitants. La seu de l’Ajuntament es trobava a Castelladral, però a principi de segle XX a Navàs el consistori també hi tenia un edifici, que va tenir diferents ubicacions. El trasllat de la capitalitat del municipi de Castelladral a Navàs es va demanar ja en aquesta època, però no va ser del tot definitiva fins que s’aprovà el canvi de nom oficial l’any 1960.

A la primera meitat del segle XX, segons el record d’Isidre Soler al poble de Castelladral hi havia unes deu cases, de les quals especifica només el nom de vuit, que són l’antiga Rectoria, cal Moliner, cal Ferrer, ca l’Anton, cal Tinet, cal Roure, cal Teixidor i cal Bri. La més gran i més ben feta era l’antiga rectoria. Cal Moliner, documentada al segle XVIII, tenia al costat una cooperativa administrada per veïns del poble i regentada a principis del segle XX pel Noi Ros. Cal Ferrer era en ruïnes des de la dècada de 1930. A principis de segle hi habitava Jaume Santamaria, que hi tenia una petita ferreteria, una botiga, un hostal i el correu. A ca l’Anton a finals del segle XIX i principis del XX hi havia hagut l’escola als baixos, l’Ajuntament al primer pis i la secretaria al segon, fins que es va fer la nova casa consistorial, el 1909. Durant el temps que van durar aquestes obres l’escola va ser traslladada als baixos de l’Hostal, una casa actualment en ruïnes a peu de la carretera.

La davallada forta del poble s’esdevingué a partir de l’any 1945, i el 1965 Castelladral ja només agrupava el 3% de la població del municipi. Actualment, al nucli de Castelladral només hi resten l’Alberg (antic Ajuntament), l’església, la nova rectoria (construïda l’any 1950), el cementiri i cal Moliner.