Casal de característiques senyorials emplaçat a l’entada del nucli de Castelladral venint per l’antic camí ral. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té petits cossos adossats corresponents a tines, així com coberts aïllats al sud-est i al sud.
El casal, que es fonamenta sobre un rocam lleugerament acinglerat, es va construir en dues fases, que es corresponen amb dos cossos adossats que queden clarament diferenciats; el de l’esquerra és molt més estret però de tipologia pràcticament idèntica, per la qual cosa cal suposar que són contemporanis: de mitjans del segle XVII, segons una inscripció. L’edifici destaca principalment per la gran qualitat dels paraments, fets íntegrament amb un aparell de carreus a trenca-junt i disposats en filades perfectament regulars. La façana principal, encarada vers el sud-est, s’ordena a partir de quatre eixos verticals. Queden remarcats els que tenen el portal de cada cos, especialment el del cos principal, a la dreta. Aquest presenta un portal amb grans dovelles i, al seu damunt, una finestra més gran decorada amb motllures de tradició renaixentista, així com un trencaaigües en forma de visera força trencat. En el cos de l’esquerra (ponent) tant el portal com la finestra són més modestos. Un altre element que diferencia els dos cossos és que el principal té un ràfec decorat amb una doble filada de rajoles. Al nivell de les golfes les finestres són quadrades i més petites, tot marcant perfectament el ritme dels quatre eixos.
La façana oposada, al nord-oest, es distribueix també en els quatre eixos d’obertures, en aquest cas amb finestres de tipologies idèntiques excepte la que es correspon amb el que devia ser la sala principal, sobre l’eix del portal. A les façanes laterals l’edifici té adossades tines. La del costat de llevant és construïda amb un aparell de carreus de la mateixa qualitat que la casa. La façana sud-oest presenta diverses obres de refecció, amb finestres i possibles portals que han estat tapiats. La planta baixa del cos de ponent, que feia funcions d’estable, conserva al sostre l’embigat antic. Al fons tenia una porta que comunicava amb l’altre cos.
Uns metres al sud trobem un cobert construït amb carreuat clàssic conservat molt parcialment. Al sud-est els coberts queden arrenglerats tot formant un carrer per on transcorria el camí ral. En aquest cas es tracta de construccions de menor qualitat i probablement més modernes. Com a detall curiós, a la roca on es fonamenta el casal hi podem veure una petita creu gravada. Tal vegada indica que antigament el camí passava per aquest costat de la casa.