Antiga rectoria de Castelladral

Navàs

L’església de Sant Miquel de Castelladral, situada a redós de l’antic castell de Castelladral, està documentada per primera vegada l’any 1312, però ja existia com a mínim del segle XI, tal com testimonien les restes romàniques, i des de molt aviat degué tenir la condició de parròquia. És probable que la rectoria de Castelladral ja existís al segle XV, pel fet que es dóna notícia del rector Pere Soler en un document de 1438, el qual actuava com a testimoni en dos pergamins del mas Salipota de Súria (TORRAS, 2003: 80-82).

En el contracte d’obres de l’església de Sant Miquel de 1626 no s’estipula la construcció de la rectoria. Per tant, sembla que la construcció actual seria posterior, i s’ha apuntat com a data probable de la seva construcció la segona meitat del segle XVII o tal vegada una mica després.

L’any 1913 la rectoria era un edifici aïllat, tal com es pot veure en una imatge de l’autor Cèsar August Torras i Ferreri. Segons el record d’Isidre Soler, l’antiga rectoria hauria estat la casa més gran i més ben construïda del nucli de Castelladral. Era una edificació amb coberta a doble vessant, amb planta baixa i dos pisos. La superfície en planta era aproximadament d’uns 200m2. En el primer pis hi havia les dependències del rector de l’església: el dormitori, la cuina, el bany, la pastera i una gran sala. Aquesta sala va servir dos anys, just després de la Guerra Civil de 1936, com a lloc de culte, ja que l’església de Sant Miquel es cremà durant la contesa. Aquest primer pis tenia escala que permetia accedir a la segona planta on hi havia una gran sala que ocupava tot l’espai. Tenia vorera exterior, un portal i eixida. Estava comunicada amb l’església a través de la capella que queda més al sud-oest. És a dir, la primera de la dreta segons s’entra a l’església.

A l’Arxiu Diocesà de Solsona es conserva una llibreta de l’any 1900 on consten les obres de reparació fetes a la casa rectoral de Castelladral en època del rector Domingo Pujol. En aquest document el rector fa referència reiterada a una bassa, esmentada com a viver gran, subratllant que era propietat de la rectoria. El rector ressenyava en una nota la seva preocupació per deixar clara aquesta qüestió, ja que algunes cases tenien dret a utilitzar-la i, per això, alguns consideraven que era propietat del Comú.

L’antiga rectoria es trobava en males condicions i s’enderrocà l’any 1948 per construir la nova rectoria, adossada a l’església, el 1950. El juny de 2001, amb motiu de la urbanització de la plaça davant de la zona sud-oest de l’església es va construir el gran mur de contenció actual, que va afectar les estructures encara conservades de l’antiga rectoria. Aleshores es va portar a terme una intervenció arqueològica, dirigida per Jordi Morera, en la qual es van poder documentar tres estructures que correspondrien al celler i altres dependències de treball. Posteriorment, la pallissa de la Rectoria, que es trobava en ruïnes, fou reconstruïda i s’hi habilità el centre d’interpretació sobre el cicle lunar.