Imatges barroques de l’església de Castelladral
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de sis imatges procedents d’antics retaules diversos de l’època del barroc que es conserven a l’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral, distribuïdes en diferents capelles laterals. Es tracta d’escultures exemptes tallades en fusta, daurades i policromades, i es poden datar probablement al segle XVII, quan l’església fou renovada i hi ha constància que es van encarregar retaules. Les imatges són les següents:
Mare de Déu que podria ser del Roser, segons es diu, però no presenta cap atribut al respecte. Sosté el Nen Jesús amb el braç esquerre i ha perdut el braç dret. De postura hieràtica, és l’exemple d’aspecte més arcaic, en la línia d’una certa tradició renaixentista encara present al segle XVII.
Mare de Déu del Roser que sosté amb la mà esquerra un rosari i amb l’esquerra el nen Jesús, que té una bola del món. Destaca la corona i una gran aura de forma estrellada. Aquesta o l’anterior podrien ser obra de l’escultor manresà Pau Sunyer, que va rebre un encàrrec per a un retaule l’any 1682.
Santa desconeguda que té com a atribut un ocell a la mà esquerra.
Sant que té com a atribut un llibre i un anyell a la mà esquerra.
Sant Isidre, amb el seu atribut habitual d’una rella a la mà dreta.
Santa Àgueda, amb el seu atribut habitual dels pits tallats sobre una copa i, a la mà dreta, la palma del martiri.
Història
Als segles XVII i XVIII l’església de Sant Miquel de Catelladral va ser profundament transformada. Durant aquest període es devien encarregar els diversos retaules per embellir l’església. Del 1682 es conserva un contracte a l’escultor manresà Pau Sunyer per l’elaboració d’un retaule a Santa Magdalena, Santa Maria Rosa (o Roser) i santa Caterina. Excepte el del Roser, en descripcions posteriors no es té constància d’aquests altres altars o imatges.
Ja al segle XX, Isidre Soler ens proporciona una descripció de com era l’església abans de la Guerra Civil de 1936. En el costat dret tenia un altar dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, seguit de l’altar de Sant Isidre i Sant Fruitós i, en darrer lloc, la Mare de Déu dels Dolors. En el costat esquerre de l’església hi havia les capelles dedicades a la Mare de Déu del Roser, després l’altar de Santa Àgata i al final la trona i l’altar de Sant Josep. Algunes d’aquestes capelles eren administrades pels seus propis priors. Soler fou testimoni i relata també l’episodi del dia 20 de juliol del 1936, quan l’església fou incendiada i saquejada, després d’haver vist fumejar abans l’església de Sant Salvador de Súria primer, i la Capella de la Puríssima del Puiggròs més tard.
Bibliografia
ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945). Ajuntament de Navàs, Navàs.
BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182.
BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. Morralet , 1. Navàs, 14.
OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. El Morralet, 1. Navàs, 19
SOLER, Isidre (1991). “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. El Morralet, 1. Navàs, 22.
SOLER , Isidre. “L’església de Castelladral abans del 21 de juliol de 1936”, Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra (blog internet).