Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Adossat pel lateral de llevant a l'edifici del Patronat Vidal, es una edifici de planta quasi rectangular degut a la funció concreta que s'hi havia de desenvolupar. Disposava d'un cos d'entrada, amb el guarda-roba i la taquilla a la banda esquerra i el vestíbul que donava accés a la sala del teatre. A la banda esquerra d'aquest vestíbul es trobaven els lavabos i l'escala d'accés al primer pis. El segon cos rectangular, perpendicular a l'anterior, correspondria a la sala de teatre, amb el terra era inclinat per tal de facilitar la visió des de tots els angles. A l'entrada d'aquesta sala es trobaven les llotges i als laterals l'amfiteatre amb més llotges. Al fons estava disposat l'escenari que a la banda dreta tenia la sortida. A la planta del primer pis, a la que s'hi arribava a través de l'escala situada a l'esquerra del vestíbul, es trobava un segon vestíbul que distribuïa les entrades (una a cada banda) al galliner. Hi havia una planta soterrani a la que s'hi arribava baixant per una escala situada darrere de l'escenari. En aquesta planta hi havia la fossa d'orquestra i l'escotilló per l'apuntador i al fons tres camerinos.
El teatre nou va tenir una vida curta; un incendi el va fer malbé al cap d'uns deu any de vida. L'entrada, condicionada el 1998, ha esdevingut l'entrada del Museu de la Colònia Vidal.
Història
Aquest teatre es l'última construcció que es va fer com a part del conjunt del Patronat Vidal
a finals dels anys 40. El solar que es va dedicar a la seva construcció estava situat al costat
de l'edifici de la fundació Vidal, a la banda de ponent. Segons projecte de l'arquitecte Alexandre
Mª Tintoré Oller, aquesta edificació havia de ser més àmplia, tal i com es veu a l'alçat de la façana que va fer al 1948, quan aquest edifici era només un projecte. Segons la idea de Tintoré, el teatre havia de ser un cos intermedi entre l'edifici del Patronat i un altre edifici d'iguals característiques (al menys a nivell de façana). Finalment, mai es va arribar a fer aquest tercer cos per causes que es desconeixen, quedant configurat el conjunt tal i com ha arribat als nostres dies.
Bibliografia
VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial
