Xemeneia de Cal Vidal Puig-reig

Berguedà
Recinte fabril de la Colònia Vidal, 08692- Puig-reig
Recinte industrial de Cal Vidal

Coordenades:

41.9424
1.88093
407237
4643987
08175-109
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Popular
XIX-XX
1901
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08174A004000400000HD
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i d'una alçada notable que fa que sigui, actualment, la més alta de la comarca del Berguedà. La boca de fums presenta un coronament a manera de barbacana. Per la seva situació identifica el conjunt fabril de cal Vidal.
La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent; les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, i els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums; el fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia.

Malgrat l'importantíssim paper que desenvolupava l'energia hidràulica a la colònia Vidal, aquesta es va haver de complementar amb l'ajuda d'una màquina de vapor. La última que es va posar en funcionament s'inaugurà el 1945-47 i respon al necessitat d'aconseguir energia regular degut a la gran quantitat de màquines, el triple torn de trebalal i a superar les deficiències del subministre elèctric en uns anys, els de la postguerra, de restriccions elèctriques. El carbó arribava a la colònia amb ferrocarril procedent de la conca carbonífera de l'alt Berguedà (Cercs-Fígols). La construcció de la màquina de vapor amb els seus edificis annexes, inclosa la caldera i la xemeneia, va suposar la desaparació de part de l'inicial nucli obrer, situat molt a prop de la fàbrica; la xemeneia i les antigues carboneres, construides a començaments del XIX, s'aprofitaren per a fer funcinar la màquina de vapor i lescalderes inatal·lades a mitjans s. XX.
Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. És per aquest motiu que els murs estan plens de marques d'obres que senyalen ampliacions, obertures de portes o tancaments de finestres.

VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992.
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009.
R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000.
R.SERRA: La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa 1995, 2a edició 2003
CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994.
COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002.
DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997.
DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000.
PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5.