Torre de l'Amo de Cal Vidal Puig-reig

Berguedà
Colònia Vidal, 08692-Puig-reig
Torre de l'Amo de Cal Vidal

Coordenades:

41.94193
1.87957
407124
4643936
08175-134
Patrimoni immoble
Edifici
Popular
Contemporani
XX
Regular
Deteriorament de les façanes i de la coberta.
Inexistent
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08174A004000400000HD
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Habitatge unifamiliar aïllat format per tres cossos de diferents alçades i construïts en moments diferents. El nucli central, que reprodueix l'esquema d'una austera masia coberta a quatre vessants, s'amplia amb la construcció d'un porxo format per tres grans arcades de mig punt a la façana principal que reposen sobre un pedestal obert a l'alçada de l'arc central per permetre l'accés. El porxo es coronat per una cornisa amb teules vidriades i una balconada accessible des del primer pis. Una segona ampliació consistí en l'afegit, al sector de migdia i es format per planta baixa i dos pisos, que també disposa de porxo com a la façana principal.
Degut a la diferència de mides dos cossos, la planta de l'habitatge es totalment irregular. Un sòcol de pedra ressegueix tot el perímetre de la casa.

Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La família, originaria de Manrea on havien treballat preimer com apagesos i després en el sector de la seda, inciaren la sevaexpansió econòmica i social a mitjans del s. XIX associats amb altres industrials manreans fins que decidiren crear una societat anònima familiar i instal·lar-se al peu el Llobregat, tot creant a més de la fàbria, la colònia. L'arbre geneològic mostra aquestes asenció social i la política matrimonial concretada, molt especialment en el cas de l'hereu, en una estratègia de posicionament social ieconòmic molt característica de la burgesia catalana.

VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial