Fàbrica de Cal Vidal Puig-reig

Berguedà
Carrer de la Fàbrica de la Colònia Vidal, 08692-Puig-reig
Colònia Vidal

Coordenades:

41.94128
1.88025
407179
4643863
08175-133
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
1901-20
Regular
Cobertes molt deteriorades.
Inexistent
si, IPA 18060
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08174A004000400000HD
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

La fàbrica es un gran conjunt de planta rectangular construït en diferents etapes. Destaca especialment el cos central, on es diferencien clarament tres nivells: la planta baixa, amb un conjunt d'obertures agrupades de sis en sis coronades amb arcs rebaixats, es separa de les superiors amb una sanefa de maons col·locats a dentellons; el primer nivell amb set grans finestrals seriats, amb llinda d'arc rebaixat, i al segon pis amb set grans obertures que en conjunt creen un gran finestral amb llinda d'arc de mig punt. La façana, coronada amb cornisa de poca volada, està flanquejada per dos elements adossats, col·locats a banda i banda i que allotgen la caixa d'escala i els muntacàrregues i que donen accés a les grans naus laterals. El cos sud, de planta baixa i dos pisos, l'últim més estret, te un mur cortina de pedra amb grans finestrals d'arc rebaixat; al sector nord, les naus són d'una sola planta.

A finals de la dècada de 1940 es va instal·lar una màquina de vapor com a suport de l'energia hidràulica per la qual cosa es va construir un edifici al costat de les naus nord de la fàbrica, a tocar de la xemeneia i de les instal·lacions de les calderes, una part de les quals encara es conserven.

La fàbrica no es va posar en marxa fins l'any 1901, tot i que des del 1896 ja es treballava en la construcció de la resclosa del canal. Al primer pis s'instal·laren les contínues i el retort, i al segon pis, sota teulada, les selfactines i els aspis. S'hi filava i teixia cotó que procedia d'Amèrica,
Índia i Egipte, i que arribava a la colònia gràcies a la disponibilitat d'un abaixador a la línia ferroviària Manresa-Berga, inaugurada al 1887. Les bales de cotó s'enmagatzemaven a la planta baixa de la fàbrica, a prop de les naus on hi havia el batan, les cardes, els manuars i les metxeres. La primera ampliació important es del 1920 augmentant en un pis les naus, construint el cos central i canviant la coberta.
L'enginyer de la família, Vicenç Vidal i Casacuberta, germà de l'hereu, va ordenar la
instal·lació de diferents tipus de telers mecànics, estrets i amples, de garrot i d'espasa, i més tard els automàtics Rutti, a la planta baixa d-aquest cos. D'altra banda, al segon pis es feia el procés de preparació del fil, amb els ordidors, les màquines de nuar i les d'omplir les bitlles. Totes aquestes ampliacions, fruit d'una evident millora econòmica de l'empresa suposarien l'incorporació de més treballadors. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història.

VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial