Mare de Déu de l'Assumpta de Cal Marçal
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església es va aixecar en els anys 50 del s. XX, coincidint amb l'època mes productiva de la fàbrica. A la seva dreta està adossada la rectoria. Es troba situada en el centre de la colònia, dividint els dos nuclis principals: el barri de la carretera a una banda i els antics habitatges i la fàbrica a l'altra. La façana principal conta amb un petit pòrtic sostingut per columnes de pedra, la teulada de teula àrab que introdueix al portal d'entrada que és un arc de mig punt adovellat. Al damunt del pòrtic hi ha un òcul. A la dreta esta el campanar de planta quadrada amb altes finestres rectangulars i coberta a quatre aigües del mateixos materials que l'església. Aquesta té a una sola nau amb murs de pedra vista a les parts inferiors de les façanes i arrebossades a les parts superiors y la coberta són de teules ceràmiques de tipus àrab
Història
Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social "Antonio Torra. Hijos y Compañía", de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell.
A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església.
Malgrat que la fàbrica es modernitzà constantment i s'especialitzà en producció de llençols i tovalles, la forta crisi del tèxtil que afectà, durant els anys vuitanta, tot Catalunya -i especialment el Berguedà- va acabar provocant el tancament de la fàbrica l'any 1989. Avui, però, dins els murs centenaris d'una de les fàbriques més ben conservades de les antigues colònies del Berguedà, i gràcies al seu modern equipament, torna a bullir l'activitat industrial adaptada als nostres temps.
Bibliografia
CLOTET, D. I SERRA, R.(2005). "Capellans de colònia", a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, p. 79-80
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.