La Immaculada de Cal Vidal Puig-reig

Berguedà
Plaça de la Purissima Concepció s/n Colonia Vidal, 08692-Puig-reig
Colònia Vidal

Coordenades:

41.94498
1.88134
407275
4644273
08175-136
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Historicista
XX
1946
Regular
Condicionament de la teulada de l'església que amenaça esfondrament.
Inexistent
Fàcil
Religiós
Privada
Ref. Cad.:7102001DG0470S0000PJ
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

L'església, d'estil neoromànic, es de planta de creu llatina amb una façana afrontada amb la plaça. Té tres naus, una central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte, i cada nau està rematada per un absis, mentre que als peus del temple es disposa d'un nàrtex sota cor. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular, i els tres absis, amb cúpula de guardant d'esfera.
El temple fou bastit amb carreus de pedra regulars, envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. Pel que fa a la façana, està organitzada en un clar eix vertical marcat per la portalada i una arcada disposada en una alçada superior a la vegada que mostra tres carrers verticals disposats en un eix de simetria, i la porta central es d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; destaquen els relleus escultòrics dels muntants, que representen dos dels quatre elements del tetramorfs, a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya composta per dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt on hi ha encabides les campanes.

Cal Vidal fou l'última de les colònies tèxtils que es construïren, al Berguedà, durant la segona meitat del segle XIX. Ignasi Vidal i Balet -descendent d'una família manresana que trobem documentada des del segle XVI i que destacà per la seva activitat manufacturera (seda) durant el segle XVIII- comprà, l'any 1892, els terrenys on posteriorment féu construir la colònia de Cal Vidal. Ignasi Vidal escollí aquest indret perquè era un dels únics espais disponibles, entre Cal Rosal i Navàs, per poder instal·lar una colònia. La resta del Baix Berguedà, a peu de riu, ja estava ple de colònies. La direcció de la fàbrica sempre es va protar des de cal Vidal i fou encarregada al director, pr al qual esva construir la torre prop de la dels propietaris, i al seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats.

VV.AA. (1992). Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga
VIDAL, LL.M. (1992): L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga CAMPRUBI, Joep (1992): Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga
R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d.
PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L.(2009). Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic.
R.SERRA (2000): Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial.
R.SERRA (2003): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa.
CLUA, J. (994). Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig.
DDAA. (1997). El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa.
DDAA. (2000). Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa.
TEIXIDOR, E (2010): Vida de colònia, Angle editorial