Palanca o Pont de ferro de l'Ametlla de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    La palanca de l'Ametlla
    Emplaçament
    Sobre el riu Llobregat, entre l'Ametlla i Galera

    Coordenades:

    41.91103
    1.88336
    407393
    4640501
    Número de fitxa
    08175 - 116
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1889-90
    Lluís Ferrater, enginyer
    Estat de conservació
    Bo
    L'any 2002 la palanca fou totalment restaurada amb una ajuda econòmica de la Generalitat de Catalunya
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08089A001090370000YD
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    La palanca, un magnífic pont de ferro reblonat que salva el riu Llobregat prop de la resclosa i de l'inici del canal de derivació d'aigua, es una estructura de gelosia d'enreixat múltiple amb la forma bàsica de creu de Sant Andreu: El pont de 54 m de llarg i 2,45 metres d'ample, consta de dos trams que s'aguanten sobre tres gruixuts pilars de pedra ben tallada i col·locada contrapunt unida amb morter; sobre els dos estreps i el pilar central, reposa l'estructura de ferro, completament rectilínia. El tauler es fet amb travesses de fusta

    Una placa recorda que la palanca es va construir el 1890 per iniciativa de la raó social "Serra Hermanos", propietària de la colònia de l'Ametlla de Merola. L'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola conserva, convenientment emmarcat i protegit, els plànols originals del pont de ferro, obra de la Maquinista Terrestre y Marítima i signats per l'enginyer Luís Ferrater.

    La Maquinista Terrestre y Marítima comença a construir ponts de ferro cap el 1867 fruit dels encarrecs que va rebre del es companyies feroviàries catalanes i de f¡diferents llocs d'Espanya; des d'aleshores i fins el 1940 en va construir 740, un els quals, el 1890, fou el de l'Ametlla de Merola. L'empresa Serra Feliu el va encarregar per tal de que la gent que vivien a Gaià, Galera i el sector esquerre del riu Llobregat puguesin creuar-lo sense perill i d'aquesta manera facilitar l'accès segur a la fàbrica.

    VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004.
    R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d
    I. TERRADAS SABORIT. "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.1978.
    I. TERRADAS SABORIT. "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona.1980
    I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979
    I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.1994.
    R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle Editorial, 2000.
    TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.