Sant Mateu de l'Ametlla de Merola Puig-reig

Berguedà
Plaça de l'Església , 08672- L'Ametlla de Merola
Carretera C-16, sortida Navàs-L'Ametlla de Merola

Coordenades:

41.90828
1.88302
407361
4640196
08175-18
Patrimoni immoble
Edifici
Eclecticisme
Contemporani
Popular
XIX
1882
Bo
Inexistent
si. IPA 3654
Fàcil
Religiós
Privada
Ref. Cad.: 7403020DG0470S0001JK
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera; disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des de el costat oposat al de la sagristia. La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia.

A la llinda de la porta principal s'hi llegeix. "ANNO DOMINI MDCCCLXXXII". Les campanes foren batejades el 1885 amb els noms de Mateua, la gran, i Vicenta, la petita. La primera mà de pintura, després de la inicial, va tenir lloc el 1914, el 1934 es van canviar les cadires de boga per bons bancs de fusta de noguer. La decoració interior de tots els altars i les respectives imatgeries foren cremades durant els primers dies de la Guerra Civil (1936-39). Els nous altars foren beneits el 1946 i 1948 pel bisbe Tarancón.

Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment. L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882. L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny. L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe Comellas va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió; els altars laterals foren beneïts de nou el 1946 pel bisbe Tarancón que també consagrà l'altar major el 1948.

D. SANTANDREU i X. PEDRALS (1982): Centenari de l'església de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm.2, setembre 1982, p.44-45.
VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial.
R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d.
TERRADAS SABORIT, I (1978). "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.
TERRADAS SABORIT, I (1988). "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona
TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona.
TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa
SERRA, Rosa (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial
AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7
VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.