Fàbrica de l'Ametlla de Merola Puig-reig

Berguedà
Recinte industrial Ametlla de Merola, 08672- L'Ametlla de Merola
Carretera C-16, sortida Navàs-L'Ametlla de Merola

Coordenades:

41.90769
1.88281
407343
4640131
08175-19
Patrimoni immoble
Edifici
Popular
Contemporani
XIX
Regular
El març del 2010 un incendi va destruir, en la seva totalitat, una de les naus més antigues.
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. Cad.: 08089A001001250000YY
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

El conjunt fabril de l'Ametlla de Merola està format per un conjunt de naus construïdes en diferents èpoques i que ocupen una gran extensió. El conjunt més antic i més proper al nucli d'habitatges de la colònia obrera el formen dues naus rectangulars cobertes a dues vessants amb teules ceràmica, i amb planta baixa i un pis, amb els característics finestrals seriats. Els murs estan fets de maçoneria cara vista i els finestrals remarcats amb totxo deixat vist, amb dintells o arcs de totxo a la part superior.

L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el molí a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte féu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabés construint una fàbrica de filar i teixir. Però no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys i la fàbrica a en Pere Cruells. Inicià l'ampliació de la mateixa i la construcció del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fàbrica comença a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econòmics i socials d'Europa comença a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colònia. La fàbrica va tancar portes l'any 1999.

VV.AA (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial
R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s.d.
I. TERRADAS SABORIT (1978). "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.
I. TERRADAS SABORIT (1988). "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona
I. TERRADAS SABORIT(1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona.
I. TERRADAS SABORIT(1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa
R. SERRA (2000). Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial
AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7
VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.