Teatre de l'Ametlla de Merola Puig-reig

Berguedà
Plaça del Teatre, 08672- L'Ametlla de Merola
Carretera C-16, sortida Navàs-L'Ametlla de Merola

Coordenades:

41.90786
1.88303
407361
4640149
08175-20
Patrimoni immoble
Edifici
Popular
Contemporani
XX-XXI
1902
Bo
El 2009 s'iniciaren les obres de restauració i adequació del teatre, dirigides per l'estudi Lloveras & Soler de Barcelona.
Legal i física
BCIL.2243 (Acord Ple Consell Comarcal 20/06/2007
si, IPA 38462
Fàcil
Científic
Pública
Ref. Cad.: 7403023DG0470S0001ZK
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

És un edifici allargat, de planta rectangular, amb coberta escalonada que consta de planta baixa més planta pis al volum central i de planta baixa al volum de l'entrada principal. No hi han finestres, únicament disposa de portes de sortida d'emergència de la sala a més de l'accés principal. L'edifici el teatre, en curs de restauració, té annex el Cafè, centre de reunions els Ametllans.

La seva importància, més que pels seus valors arquitectònics, és pel valor social que ha dinamitzat la vida de la colònia; per aquesta raó els ametllans iniciaren una campanya reivindicant la restauració de l'equipament, cosa que s'està fent en l'actualitat en diferents fases.

El 1880 ja es té noticia de l'existència d'un petit teatre a l'edifici que avui acull la biblioteca i llar d'avis, on ja es feren uns pastorets íntegres, fins el 1902 que s'inaugurà el teatre nou ubicat al mateix lloc que avui, i s'aprofita també per estrenar nous pastorets amb "El naixement del Salvador o la redempció de l'esclau" i "La venjança de Jesús" que s'anaren alternant fins a l'any 1912.
El 1912 S'estrena "La Rosa de Jericó", l'obra que dóna més ressò i prestigi dels pastorets que s'havien anat fent a l'Ametlla. Aquests es van fer fins l'any 1939 i s'anaren alternant amb d'altres obres com "L'estel de Natzaret", "La venjança de Jesús" i "Jesús infant". El 1949 es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tècnics i modificant-ne la seva estructura perquè el pati de butaques passés a un aforament de 600 persones i l'escenari fos més gran per adequar-se tant als actors com a l'escenografia. L'obra representada encara era "La Rosa de Jericó" però una sèrie de canvis (incorporació de dones i nous quadres) i la renovació de la lletra per part d'en Francesc d'Assís Picas i la música per part d'en Josep Conangla (fills de l'Ametlla), van fer que l'obra passés a anunciar-se com "Els pastorets de l'Ametlla de Merola".
1954 Per tots aquests canvis i l'evolució cap a una obra més entenedora barrejant-hi alguns elements de l'obra "La Rosa de Jericó" , naixerà finalment "La flor de Nadal", i d'aleshores ençà són els únics que s'han representat. Tots aquests factors han portat també a anomenar l'obra com "Els pastorets de l'Ametlla de Merola" ja que tant l'autor de la lletra com el de la música, F. A. Picas i J. Conangla, s'n fills de l'Ametlla i van dotar a l'obra una personalitat característica, aprofitant també tot el passat teatral històric que s'havia anat portant a terme fins llavors. També s'ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l'Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l'obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tècniques que s'han realitzat com l'arranjament de la música per part d'en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogràfiques

VV.AA (2004). L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial
R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d.
I. TERRADAS SABORIT. "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.1978.
I. TERRADAS SABORIT. "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona 1988.
I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979.
I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994.
R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000.
CLOTET, D. I SERRA, R. "Teatre i cinema", a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.51-52
AADD (2011). Pla d'ordenacio urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa j7
VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994.
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.